|
OcultismeL'ocultisme és l'estudi del saber ocult, per als seus iniciats l'autèntic coneixement i per als crítics una pseudociència o conjunt de pràctiques esotèriques sense base científica.[1][2] Pot incloure màgia, experiències paranormals, astrologia, endevinació i lectures al·legòriques de textos considerats sagrats.[3][4] Sovint es barreja amb cultes com el gnosticisme o l'adoració al dimoni. Les grans religions tenen en el seu si corrents ocultistes, com la càbala jueva o la teosofia hinduista. Els seus orígens es troben a la costa oriental del Mediterrani, als corrents del neoplatonisme.[5] Durant l'edat mitjana va associar-se al mal o al coneixement prohibit. Va ressorgir l'interès per l'ocultisme durant el renaixement, amb la troballa de nous manuscrits de l'alquímia, però l'avanç de la ciència empírica dels segles posteriors el va relegar a un segon pla. El romanticisme, amb el seu gust per l'exotisme i la irracionalitat va veure el sorgiment de cercles ocultistes, sovint barrejats amb l'espiritisme. El segle xx, això no obstant, va lluitar contra aquests corrents, considerats una simple superstició. Ocultisme naziL'ocultisme nazi és una hipòtesi que es troba en una sèrie de teories, especulacions i investigacions sobre la possible relació amb diverses tradicions ocultes i el nazisme.[6] Bibliografia
Referències
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocultisme |
