Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nivell de congelació

El nivell de congelació és el nivell de l'atmosfera on es produeix la congelació de l'aigua,[1] és a dir l'altitud a la qual es troba la isoterma de zero graus. De vegades s'utilitza el terme «isoterma zero»[2] o l'abreviació «isozero».[3]

Aquest nivell no és constant sinó que pot experimentar importants variacions diàries associades a canvis sobtats de temps (més de 2.000 m en 24 h) i també estacionals. Als Països Catalans el nivell de congelació pot trobar-se a nivell del mar o fins i tot per sota alguns dies molt freds d'hivern, i ultrapassar els 5.000 m a l'estiu enmig d'intenses onades de calor.

En circumstàncies normals, per damunt del nivell de congelació la temperatura de l'aire és inferior als 0 °C i, per sota d'aquest nivell, superior als 0 °C. En certes circumstàncies es pot crear inversió tèrmica, amb aire inferior més freda que l'aire superior. El nivell de congelació s'utilitza en una gran varietat d'aplicacions meteorològiques.[4] Si bé no s'utilitza de forma rutinària en la previsió general del temps, se sol fer servir en els butlletins meteorològics de zones muntanyoses, com que dona una indicació a partir de quina altitud la pluja pot canviar-se en neu.[5]

Determinació del nivell de congelació

Hi ha diversos mètodes diferents per examinar l'estructura de la temperatura de l'atmosfera:

  • Una radiosonda lligada a un globus meteorològic que s'allibera a l'atmosfera per obtenir el perfil vertical de les variables meteorològiques, en particular la temperatura. Aquest és el mètode més antic i més habitual.[2]
  • A partir de sensors meteorològics instal·lats en alguns avions comercials que col·laboren en programes de monitoratge de les condicions atmosfèriques.
  • Indirectament, mitjançant els radiòmetres equipats en els satèl·lits meteorològics. A partir d'algorismes d'inversió de dades és possible inferir el perfil vertical de temperatures a l'atmosfera i, en particular, el nivell de congelació.
  • A través de les dades dels radars meteorològics.[4] La precipitació sòlida (cristalls de gel i neu) es fon en travessar la isozero i això incrementa la seva reflectivitat que es manifesta en forma de bandes brillants en les imatges de radar.

Referències

  1. «Nivell de congelació». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. 2,0 2,1 Martínez, Manuel «La neu i el fred». Catalunya forestal, 12-2008, pàg. 29-30.
  3. Cascante, Manuel «Pot nevar amb una temperatura superior als 0 °C?». Ara, 27-02-2016.
  4. 4,0 4,1 Bordoy, R; Bech, T.; Rigo, J. «Anàlisi d'un mètode d'estimació de precipitació amb radar tenint en compte l'alçada del nivell de congelació». Tethys, 2010, pàg. 25-39.
  5. Garcia, Washington. «Lèxic mariner I». Museu Marítim de Barcelona, 08-07-2017. [Consulta: 5 setembre 2017].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9