Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nitrat de plom(II)

Infotaula de compost químicNitrat de plom(II)

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular331,95228782 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolmercaderia perillosa Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaN₂O₆Pb Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[N+](=O)([O-])O[Pb]O[N+](=O)[O-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat4,53 g/cm³ (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Índex de refracció1,782 Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió470 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema cristal·lí cúbic Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Regulació europea de productes químics (GHS07: signe d'exclamació, GHS08: perill per a la salut, GHS09: medi ambient, GHS05: corrosiu) Modifica el valor a Wikidata

El nitrat de plom(II) és un compost inorgànic de fórmula química Pb(NO₃)₂. Existeix habitualment com a cristall incolor o pols blanca i, a diferència de la majoria d'altres sals de plom(II), és soluble en aigua.

Conegut des de l'edat mitjana amb el nom plumb dulcis, la producció de nitrat de plom(II) a partir de plom metàl·lic o òxid de plom en àcid nítric era a petita escala, per un ús directe en la producció d'altres compostos de plom. Al segle xix, es començà a produir nitrat de plom(II) amb fins comercials a Europa i els Estats Units. Històricament, el seu ús principal era per la producció de pigments per pintures de plom, però aquestes pintures han estat substituïdes per pintures menys tòxiques a base de diòxid de titani. Altres usos industrials són com a estabilitzador en nilons i polièsters, i en recobriments de paper fototermogràfic. Des de voltants de l'any 2000, s'ha començat a utilitzar nitrat de plom(II) en la cianidació d'or.

El nitrat de plom(II) és tòxic, un agent oxidant, i és categoritzat com a "probablement carcinogen pels humans" pel Centre Internacional de Recerca sobre el Càncer. Per consegüent, cal tractar-lo i emmagatzemar-lo amb les mesures de seguretat apropiades per evitar-ne la inhalació, la ingestió o el contacte amb la pell. Degut a la seva naturalesa perillosa, els usos limitats del nitrat de plom(II) estan sota escrutini constant.

Història

Des de l'edat mitjana, el nitrat de plom(II) ha estat produït com a matèria primera per la producció de pigments colorits en pintures de plom, com ara groc crom (cromat de plom(II)), taronja crom (cromat hidròxid de plom(II)) i compostos de plom similars. Aquests pigments eren utilitzas per la tinció i la impressió de calicó i altres tèxtils.[1]

El 1597, l'alquimista alemany Andreas Libavius fou el primer a descriure el compost, encunyant els noms medievals plumb dulcis i calx plumb dulcis, que signifiquen "plom dolç", a causa del seu sabor.[2] Tot i que originalment no fou compresa durant els segles posteriors, la propietat de decrepitació del nitrat de plom(II) feu que fos utilitzat en llumins i explosius especials com ara l'azida de plom.[3]

El procés de producció era i encara és químicament senzill; es tracta de dissoldre plom en aigua forta (àcid nítric) i després recollir-ne el precipitat. Tanmateix, la producció fou a petita escala durant molts segles, i la producció comercial de nitrat de plom(II) com a matèria primera d'altres compostos de plom no començà fins al 1835.[4][5] El 1974, el consum de compostos de plom als Estats Units, deixant de banda els pigments i additius per la benzina, fou de 642 tones.[6]

Vegeu també

Referències

  1. Partington, James Riddick. A Text-book of Inorganic Chemistry. MacMillan, 1950, p.  838. 
  2. Libavius, Andreas. Alchemia Andreæ Libavii. Frankfurt: Iohannes Saurius, 1595. 
  3. Plantilla:Cite article
  4. «Lead». Encyclopædia Britannica (edició del 1911). [Consulta: 11 octubre 2006].
  5. Macgregor, John. Progress of America to year 1846. Londres: Whittaker & Co, 1847. ISBN 0665517912. 
  6. Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. 388, 456. ISBN 0-7506-3365-4. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9