Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nistagme

Plantilla:Infotaula malaltiaNistagme
Nistagme optocinètic horitzontal, forma de nistagme normal fisiològic modifica
Tipusmoviment ocular i símptoma ocular Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia i audiologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-119C84 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10H55, H81.4
CIM-9379.50, 794.14
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0126391 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB23470 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003037 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1199177 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKnystagmus Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009760 Modifica el valor a Wikidata

El nistagme és un espasme clònic dels músculs motors del globus ocular que produeix moviments involuntaris d'aquest en diferents sentits: horitzontal, vertical, oscil·latori, rotatori, mixt, etc. El globus ocular es desvia lentament, i de seguida torna a la posició original.[1][2]

Tipus

Fisiològic

Dura breus instants després de la hiperexcitació dels receptors del sistema vestibular; per exemple el que es produeix després que hom doni moltes voltes sobre si mateix en el mateix sentit.[3]

Patològic

Sol ser constant i que és el resultat dels danys a un o més components del sistema vestibular (conductes semicirculars, òrgans amb otòlits, vies aferents fins al cerebel o aquest); és del que es parlarà en aquest article.

Els pacients amb nistagme sovint posen el cap en una posició no normal per millorar la seva visió, anul·lant el més possible l'efecte que produeix el moviment dels ulls.

Diagnòstic

El nistagme es pot investigar clínicament mitjançant una sèrie de proves estàndard no invasives. La més senzilla és la prova del reflex calòric, en la qual es tira a dins del conducte auditiu extern aigua calenta o freda o aire. El gradient de temperatura provoca l'estimulació del canal semicircular horitzontal i el consegüent nistagme. El nistagme és freqüentment present amb la malformació d'Arnold-Chiari.

El moviment resultant dels ulls es pot registrar i quantificar mitjançant un dispositiu especial anomenat electronistagmògraf (ENG), una forma d'electrooculografia (un mètode elèctric per mesurar els moviments oculars mitjançant elèctrodes externs),[4] o un dispositiu encara menys invasiu anomenat videonistagmografia (VNG),[5] una forma de videooculografia (VOG) (un mètode basat en vídeo per mesurar els moviments oculars mitjançant càmeres petites externes incorporades a les màscares del cap), administrada per un audiòleg. Es poden utilitzar cadires oscil·lants especials amb controls elèctrics per induir el nistagme rotatori.[6]

Referències

  1. «General Information about Nystagmus». American Nystagmus Network, 21-02-2002. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 novembre 2011].
  2. Weil, Andrew. «Dealing with dancing eyes». Weil Lifestyle, LLC, 2013. Arxivat de l'original el 2016-08-01. [Consulta: 16 abril 2014].
  3. Saladin, Kenneth. Anatomy and Physiology: The Unity of Form and Function. Nova York: McGraw-Hill, 2012, p. 597–609. ISBN 978-0-07-337825-1. 
  4. «Introduction to electronystagmography for END technologists». American Journal of Electroneurodiagnostic Technology, vol. 47, 3, 9-2007, pàg. 178–89. DOI: 10.1080/1086508X.2007.11079629. PMID: 17982846.
  5. «Benign positional paroxysmal vertigo: videonystagmographic study using rotatory test». Acta Otorhinolaryngologica Italica, vol. 23, 2, 4-2003, pàg. 67–72. PMID: 14526552.
  6. Eggert, Thomas. «Eye Movement Recordings: Methods». A: Neuro-Ophthalmology. 40, 2007, p. 15–34 (Developments in Ophthalmology). DOI 10.1159/000100347. ISBN 978-3-8055-8251-3. 

Bibliografia

  • Diccionari Enciclopèdic de Medicina
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9