Nikaure

Nikaure

Biografia
Naixement	segle XXVI aC
Mort	segle XXVI aC
Període	Antic Egipte
Família
Família	Dinastia IV d'Egipte
Pares	Khefren   i Persenet
Germans	Menkaure Khamerernebti II Ankhmare Iunmin Iunre Duaenre Nebemakhet Xepsetkau

Nikaure (N(j) kꜣ.w Rꜥ, "les forces Ka pertanyents a Re") va ser un príncep egipci i djati (visir) de la IV Dinastia. Era fill del rei Khefren. Tenia com a títols el de Fill gran Rei del seu cos (sA-nswt n Xt = f) i Principal jutge i djati (smsw tAjtj sAb TAtj).

Nikaure era fill del faraó Khefren i de la reina Persenet.^[1] La seva dona es deia Nikanebti, que va ser Sacerdotessa d'Hathor i Mestressa de Sicamor a tots els seus llocs.^[2]

A la tomba de Nikaure s'hi conserva un testament que descriu el seu llegat. El testament data de "l'any de la dotzena ocurrència de la numeració de bestiar petit i gran (any 24 de Khefren).^[3] Nikaure deixa propietats a la seva dona Nikanebti, al seu fill Nikaure, a la seva filla Hetepheres i al seu fill Ka -en-nebti-wer. La propietat que hauria d'haver anat a parar a una (presumptament) filla morta, va ser per la seva dona.

Nikaure en jeroglífic

N(j) kꜣ.w Rꜥ

La tomba de Nikaure és la LG 87, segons la numeració introduïda per Lepsius,^[2] tot i que també rep la denominació G 8158.^[4] Està situada al Camp Central de la necròpolis de Gizeh.^[5]

• Breasted, James H. Ancient Records of Egypt: Historical Documents from the Earliest Times to the Persian Conquest, Collected Edited and Translated with Commentary (en anglès). vol. 1: The First to the Seventeenth Dynasties. Chicago: University of Chicago Press, 1906. 
• Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3. 
• Malek, Jaromir; Moss, Rosalind L. B.; Porter, Bertha. Topographical Bibliography of Ancient Egyptian Hieroglyphic Texts, Statues, Reliefs and Paintings (en anglès). vol. 3ː Memphis, Part I Abu Rawash to Abusir. Griffith Institute, 1974. ISBN 978-0900416101. 
• Verner, Miroslav «Contemporaneous Evidence for the Relative Chronology of Dyns. 4 and 5.». Erik Hornung, Rolf Krauss & David A. Warburton, eds, 2006, pàg. 124-143.