Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nicèfor Melissè

Plantilla:Infotaula personaNicèfor Melissè
Biografia
Naixementc. 1045 Modifica el valor a Wikidata
Dorilèon (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1104 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Tessalònica (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguerrer Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMelissens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEudòxia Comnena Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan Comnè Modifica el valor a Wikidata
Pares[?] Burtzes Modifica el valor a Wikidata  i [?] Melissena Modifica el valor a Wikidata

Nicèfor Melissè (grec medieval: Νικηφόρος Μελισσηνός, Nikiforos Melissinós; nascut cap al 1045 i mort el 17 de novembre del 1104) fou un general i aristòcrata romà d'Orient. De llinatge il·lustre, fou governador i general als Balcans i Anatòlia a la dècada del 1060. En el període convuls que seguí la batalla de Mantziciert (1071), durant el qual diversos generals intentaren usurpar el tron, Melissè es mantingué fidel a Miquel VII Ducas i fou exiliat pel seu successor, Nicèfor III Botaniates.[1][2] El 1080-1081, amb ajuda dels turcs, prengué el control dels territoris romans que encara quedaven a Anatòlia i es proclamà emperador tot rebel·lant-se contra Nicèfor III. Tanmateix, el seu cunyat, Aleix Comnè, també es revoltà poc després i aconseguí prendre Constantinoble, de manera que, després d'una breu rivalitat, Nicèfor se sotmeté al nou emperador a canvi de la dignitat de cèsar i el càrrec de governador de Tessalònica.[3] A partir d'aquell moment es mantingué lleial a Aleix i participà en la majoria de les campanyes del període 1081-1095 als Balcans al costat de l'emperador. Morí el 17 de novembre del 1104.[4]

Referències

  1. Nikolia, 2003, «Chapter 2».
  2. Varzós, 1984, p. 62, 63 i 81.
  3. Treadgold, 1997, p. 613.
  4. Varzós, 1984, p. 83 i 84.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9