Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nespler

Infotaula d'ésser viuNespler
Mespilus germanica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font denespla Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN79920045 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereMespilus
EspècieMespilus germanica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Crataegus germanica Modifica el valor a Wikidata
La nespla, el fruit del nespler.

El nespler, nesprer, nisprer, nescler, nyesprer o nyespler, Mespilus germanica, és un arbre gènere Mespilus conreat pel seu fruit, la nespra, nespro, nespla, nyespro, nyespra, nyespla, nescla, nispro o nèspola.[1] És l'única espècie del gènere Mespilus.

Té també el mateix nom l'arbre Eriobotrya japonica o nesprer japonès. Aquest actualment es conrea molt més.

Descripció botànica

És originari de l'Europa sud-oriental i es troba conreat i subespontani a l'Europa central i occidental.

Arbre de fins a 6 metres d'alçària, caducifoli. Fulles lanceolades més o menys piloses enteres o serrades. Flors blanques i solitàries. El fruit, en pom, de color marró, té la forma d'una pera petita més o menys arrodonida. Les seves flors blanques fan molt bona flaire.

Conreu

Es tracta d'un fruiter secundari que actualment no es conrea ni es fa en plantacions. Resta, normalment, com a exemplar adult o vell al costat de les cases de pagès i de vegades subespontani. Es tracta d'un arbre rústec i resistent a la majoria de les malalties i que no ha estat objecte de gaire millora genètica.

Fruits

El fruit, anomenat nespla, és de color taronja i es pot menjar cap al novembre i desembre. És dolç quan és madur i lleugerament àcid quan no està al punt.

És un fruit que ha caigut en desús a causa de l'aparició del nesprer japonès, però que era habitual a les cases de pagès. Antigament, les nesples es collien a la tardor, amb el fruit madur, però encara incomestible, i es posaven a sobre de palla, que, a la vegada, estava escampada a sobre d'un canyís. Quan les nesples eren molt madures, quasi passades, era quan es consumien. Tenen un notable poder guaridor de les diarrees comunes.

Nesples

Curiositats

Hi ha una dita que diu que «amb temps i palla maduren les nesples» i significa que cal deixar passar temps perquè les coses arribin a ser allò que es pretén; que cal ser pacient i no desesperar.

A Mallorca es diu: «Per sant Lluc, nesples apelluc»; i a Menorca: «Per sant Lluc, nesples espluc.»[2]

Vegeu també

Referències

  1. Sanna i Useri, 1988, p. 762.
  2. Diccionari Català-Valencià-Balear Lluc accepció 3, REFR. entrada a.

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9