|
Napoleone Annovazzi
Napoleone Annovazzi (Florència, 14 d'agost[1] de 1907 - 1984) fou un director d'orquestra italià i un dels grans impulsors que va tenir l'òpera a Barcelona durant els anys de la postguerra, en els quals va fer una gran tasca que van deixar una gran empremta en la història del Liceu. Com a màxim responsable musical del teatre del Liceu durant els anys 1942-1953, fou un dels impulsors de la jove Montserrat Caballé pels camins de la lírica amb assenyats consells.[2] El 1943, Annovazzi fou contractat per un grup de cinc patrocinadors aplegats al voltant de Josep Maria Lamanya per formar un Patronat amb la finalitat de finançar els estudis posteriors a Victòria dels Àngels.[3] Posteriorment, Annovazzi va ser titular de l'Orquestra Municipal de València durant anys. Durant aquest període, va trobar dues còpies manuscrites de L'arbore di Diana de Vicent Martín i Soler als arxius d'Oxford i Nàpols i, després d'un atent treball de revisió de la partitura, va representar l'obra primer al Teatre de la Zarzuela de Madrid, i més tard a València.[4] Referències
|
||||||||||||||||
