Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nana dels Llebrers II

Infotaula objecte astronòmicNana dels Llebrers II
Tipusgalàxia nana Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicdSph[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perSloan Digital Sky Survey Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2006 Modifica el valor a Wikidata
Cos pareVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,16 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)16,1 (banda V)[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−128,9 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 57m 9.6s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)34° 19' 12''[3] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−2,44[4] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup Local Modifica el valor a Wikidata

La Nana dels Llebrers II o CVn II és una galàxia nana esferoidal situada a la constel·lació dels Llebrers descoberta el 2006 en les dades obtingudes per l'Sloan Digital Sky Survey.[5] La galàxia està situada a una distància d'uns 150 kpc del Sol i es desplaça cap al Sol amb la velocitat d'uns 130 km/s[6] És classificada com a galàxia nana esferoïdal (dSph) és a dir, que té una forma el·líptica (proporció d'eixos ~ 2: 1) amb un radi llum mitjà d'aproximadament de 74+14
−10
pc.[7]

CVn II és un dels satèl·lits més petits i dèbils de la Via Làctia, la seva lluminositat integrada és aproximadament 8.000 vegades la del Sol (magnitud absoluta visible d'aproximadament -4,9), molt inferior a la lluminositat d'un cúmul globular tipic.[7] Tanmateix, la seva massa és d'uns 2,5 milions de masses solars, cosa que significa que la relació massa-llum de la galàxia és al voltant de 340. Una elevada relació massa-llum implica que CVn II està dominada per la matèria fosca.[6]

La població estel·lar de la nana dels Llebrers II es compon principalment d'estrelles antigues formades fa més de 12 mil milions d'anys.[8] La metal·licitat d'aquestes estrelles antigues també és molt baixa a [Fe/H] ≈ −2.19 ± 0,58, cosa que significa que contenen elements 150 vegades menys pesants que el Sol.[9] Les estrelles de CVn II van ser probablement entre les primeres estrelles a formar-se a l'Univers. Actualment no hi ha formació estel·lar a CVn II. Fins ara, la mesura no ha detectat hidrogen neutre: el límit superior és de 14.000 masses solars.[10]

Notes

T. Sakamoto i T. Hasegawa també van descobrir de la galàxia de manera independent i la denominaren com SDSS J1257 + 3419.[11]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «The observed properties of dwarf galaxies in and around the Local Group» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 05-06-2012, pàg. 4. DOI: 10.1088/0004-6256/144/1/4.
  2. «The Local Tully-Fisher relation for dwarf galaxies». Astronomical Journal, 2017, pàg. 6–6. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/6.
  3. 3,0 3,1 «Discovery of a Faint Old Stellar System at 150 kpc» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 22-11-2006, pàg. 29–32. DOI: 10.1086/510332.
  4. Beth Willman «"Galaxy," defined». Astronomical Journal, 2012, pàg. 76. DOI: 10.1088/0004-6256/144/3/76.
  5. Belokurov, V.; Zucker, D. B.; Evans, N. W.; Kleyna, J. T.; Koposov, S. The Astrophysical Journal, 654, 2, 2007, pàg. 897. arXiv: astro-ph/0608448. Bibcode: 2007ApJ...654..897B. DOI: 10.1086/509718.
  6. 6,0 6,1 Simon, J. D.; Geha, M. The Astrophysical Journal, 670, 2007, pàg. 313. arXiv: 0706.0516. Bibcode: 2007ApJ...670..313S. DOI: 10.1086/521816.
  7. 7,0 7,1 Martin, N. F.; De Jong, J. T. A.; Rix, H. W. The Astrophysical Journal, 684, 2, 2008, pàg. 1075. arXiv: 0805.2945. Bibcode: 2008ApJ...684.1075M. DOI: 10.1086/590336.
  8. Greco, Claudia; Dall'Ora, Massimo; Clementini, Gisella; etal The Astrophysical Journal, 675, 2, 2008, pàg. L73–L76. arXiv: 0712.2241. Bibcode: 2008ApJ...675L..73G. DOI: 10.1086/533585.
  9. Kirby, E. N.; Simon, J. D.; Geha, M.; Guhathakurta, P.; Frebel, A. The Astrophysical Journal, 685, 2008, pàg. L43. arXiv: 0807.1925. Bibcode: 2008ApJ...685L..43K. DOI: 10.1086/592432.
  10. Grcevich, J.; Putman, M. E. The Astrophysical Journal, 696, 2009, pàg. 385. arXiv: 0901.4975. Bibcode: 2009ApJ...696..385G. DOI: 10.1088/0004-637X/696/1/385.
  11. «SDSS J1257+3419» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9