Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nadorita

Infotaula de mineralNadorita
Fórmula químicaPbSbO₂Cl
EpònimDjebel Nador Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACclorur diòxid d'antimoni i plom
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DC.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.3.DC.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.06 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Colormarró tabac, gros marronós a groc
Exfoliacióperfecta a {010}
Duresa (Mohs)3,5 a 4
Lluïssorresinosa a adamantina
Color de la ratllagroga a blanca grogosa
Densitat7,02-7,06 g/cm³
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolNad Modifica el valor a Wikidata

La nadorita[1] és un mineral de plom, antimoni, oxigen i clor, químicament és un oxiclorur de fórmula química PbSbO₂Cl, de color marró tabac, groc marronós a groc, una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,02-7,06 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu nom fou fa referència al jaciment on fou descoberta el 1870, el Djebel Nador, Algèria[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nadorita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeita, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Referències

  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Nadorite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 31 març 2012]. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9