Nacra

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

Nacra

Pinna rudis
Pinna nobilis a Ligúria
Estat de conservació
En perill crític
UICN	160075998
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Mollusca
Classe	Bivalvia
Ordre	Pterioida
Família	Pinnidae
Gènere	Pinna
Espècie	Pinna rudis Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Pinna gigas Chemnitz

La nacra (Pinna nobilis) és un mol·lusc bivalve endèmic del mar Mediterrani i n'és el més gros, ja que pot arribar a fer més d'un metre de llargada. A més, pot arribar a viure fins als cinquanta anys, tot i així, és habitual que visquin entre quinze i vint anys. És de color bru i es col·loca de manera vertical en la sorra, sovint dins de prats de posidònia.

Habita en fons sorrencs, des dels 0 fins als 45 metres aproximadament, especialment en praderes de fanerògames marines com les de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, encara que es pot trobar en fons sorrencs on hi hagi substrat dur per adherir el bissus. Sol tenir un terç de la seva estructura soterrada. És una espècie hermafrodita, la seva reproducció es produeix principalment en els mesos d'estiu, tot i que es pot donar en altres períodes. La seva alimentació es realitza per filtració. Té una mena de pilositat (byssus) amb la qual s'havien fet teixits similars a la seda (seda de mar).

Abans era una espècie comuna, però actualment ha passat a la categoria d'espècie amenaçada.^[1] Les causes del seu declivi són la contaminació, la pesca, la desaparició de les praderes de posidònia i les àncores dels vaixells.

Estan quasi extingides a la Mediterrània, i només alguns exemplars de nacra resisteixen l'atac del protozou Haplosporidium, un paràsit que ha generat grans mortaldats d'aquesta espècie des del 2016. L'any 2020, segons va explicar el cap del Departament d'Espècies en Perill d'Extinció del Govern Balear, només es tenia constància de set o vuit exemplars vius en tot l'arxipèlag balear.^[2] A finals d'octubre del 2020 se'n trobaren vuit exemplars vius a les costes de Menorca i Mallorca.^[3]

A la Badia dels Alfacs del delta de l'Ebre, zona sorrenca amb poca altura d'aigua, es conserva la segona població coneguda més gran del món amb uns 90.000 exemplars.^[4]

A la zona del cap de Creus s'han localitzat exemplars entre camps de posidònia.^[5]

• Hill, John E. (2009) Through the Jade Gate to Rome: A Study of the Silk Routes during the Later Han Dynasty, 1st to 2nd Centuries CE. John E. Hill. BookSurge, Charleston, South Carolina. ISBN 978-1-4392-2134-1. See Section 12 plus "Appendix B - Sea Silk".
• Hill, John E. 2004. The Peoples of the West. A draft annotated translation of the 3rd century Weilüe – see Section 12 of the text and Appendix D.
• Laufer, Berthold. 1915. "The Story of the Pinna and the Syrian Lamb", The Journal of American Folk-lore 28.108:103-128.
• McKinley, Daniel L. 1988. "Pinna and Her Silken Beard: A Foray Into Historical Misappropriations". Ars Textrina: A Journal of Textiles and Costumes, Vol. Twenty-nine, June, 1998, Winnipeg, Canada. pp. 9–223.
• Maeder, Felicitas 2002. "The project Sea-silk – Rediscovering an Ancient Textile Material." Archaeological Textiles Newsletter, Number 35, Autumn 2002, pp. 8–11.
• Maeder, Felicitas, Hänggi, Ambros and Wunderlin, Dominik, Eds. 2004. Bisso marino : Fili d'oro dal fondo del mare – Muschelseide : Goldene Fäden vom Meeresgrund. Naturhistoriches Museum and Museum der Kulturen, Basel, Switzerland. (In Italian and German).
• Schafer, Edward H. 1967. The Vermillion Bird: T'ang Images of the South. University of California Press.
• Turner, Ruth D. and Rosewater, Joseph 1958. "The Family Pinnidae in the Western Atlantic" Johnsonia, Vol. 3 No. 38, juny 28, 1958, pp. 285–326.
• R. Tucker Abbott & S. Peter Dance, 1982, “Compendium of seashells: a color guide to more than 4,200 of the world's marine shells”, E.P. Dutton Inc., New York. ISBN 0-525-93269-0
• «NACRA - Pinna nobilis» (en castellà). [Consulta: 31 juliol 2013].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nacra

• «Fotos». Arxivat de l'original el 2004-08-23. [Consulta: 22 gener 2010].

Viccionari