Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Muvaffak

Plantilla:Infotaula personaMuvaffak
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Herat (Afganistan) Modifica el valor a Wikidata
Mort976 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, inventor, metge Modifica el valor a Wikidata

Abu Mansur Muvaffak Harawipersa: ابو منصور موفق هروی— més conegut simplement com a Muvaffak fou un metge del segle x documentat a Herat, a l'actual Afganistan, al servei del príncep samànida Mansur ibn Nuh, que va governar del 961 al 976.

Fou aparentment el primer en pensar de compilar un tractat de materia medica en persa; va viatjar extensament per Pèrsia i Índia per obtenir la informació necessària.[cal citació]

Abu Mansur va distingir entre el carbonat de sodi i el carbonat de potassi, i sembla haver tingut algun coneixement sobre el triòxid de diarseni, l'òxid de coure(II), l'àcid silícic i l'antimoni; va saber els efectes tòxics del coure, la depilació i la composició del guix de Paris i el seu ús quirúrgic.[cal citació]

El Llibre dels remeis és l'única recopilació que n'ha restat. Escrit entre 968 i 977, duu per títol کتاب الابنیه عن حقائق الادویه, Kitab al-Abnyia 'an Haqa'iq al-Adwiya, i és l'obra de prosa més vella en persa modern.[cal citació] Tracta 585 remeis (dels quals 466 derivats de plantes, 75 de minerals, 44 d'animals), que va classificar en quatre grups segons la seva acció.[cal citació] La còpia més antiga conservada és de 1026 i fou escrita per Asadi Toosi, un poeta famós; es conserva a la Biblioteca de Viena. En aquesta còpia l'escriptor prega per la salut de Muvaffak i això mostra que seguia viu el 1026, per la qual cosa la suposició dels orientalistes sobre que fou contemporani del samànida Mansur ibn Nuh és errònia.[cal citació] Diu en la introducció del llibre que ha utilitzat llibres científics tradicionals anteriors.[cal citació]

Fonts

  • Fonahn, A., Zuar Quellenkunde Persian medicine, Leipzig, 1910
  • C. Elgood. In: A medical history of Persia from the earliest times to the year 1932 AD, 1932, Cambridge University Press, London (1951), p. V.
  • Muvaffak A, Gurhan I, Gunduz U, Hasirci N., J. Drug Target. 2005 Apr;13(3):151-9.
  • Muvaffak A, Hasirci N. Adv Exp Med Biol. 2003;534:309-25.
  • Sarton,G., Introduction to the History of Science, Baltimore,1927
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9