Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mutagen

Un mutagen en genètica,terme derivat del llatí que literalment significa origen del canvi, és un agent físic o químic que canvia el material genètic, normalment l'ADN, d'un organisme i això incrementa la freqüència de la mutació per sobre del nivell de fons natural. Com que moltes mutacions causen càncer el mutagen típicament és també carcinogen. No totes les mutacions són causades per mutàgens: les anomenades mutacions espontànies ocorren deguts a errors en l'ADN en la seva replicació, reparació i recombinació genètica.

Efectes de les mutacions

Els canvis en les seqüències d'àcids nucleics per les mutacions inclouen la substitució en els parells de bases dels nucleòtids i insercons i esborraments d'un o més nucleòtids en les seqüències d'ADN. Encara que algunes d'aquestes mutacions són letals, o cause greus malalties, moltes tenen efectes menors. Moltes mutacions no tenen efectes visibles. En rares ocasions poden tener efectes beneficiosos, com la resistència amalaties i poden provocar un canvi evolutiu en una població.

Naturalesa dels mutàgens

Els mutàgens són normalment compostos químics o radiació ionitzant. Es poden dividir en categories segons el seu efecte en la duplicació de l'ADN:

  • Alguns mutàgens actuen com anàlegs de base i s'insereixen en la banda d'ADN durant la replicació en lloc dels nucleòtids.
  • Alguns reaccionen amb l'ADN i causen canvis estructurals.
  • Alguns treballen indirectament fent sintetitzar, a les cèl·lules, productes químics que són els que tenen efectes mutagènics directes.

El test d'Ames és un mètode per determinar com és de mutagènic un agent.

Exemples

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9