Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mussoorie

Plantilla:Infotaula geografia políticaMussoorie
Imatge
Tipusassentament humà i hill station (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 30° 27′ 22″ N, 78° 04′ 41″ E / 30.4561°N,78.0781°E / 30.4561; 78.0781
PaísÍndia
Estat federatUttarakhand
Division of Uttarakhand (en) Tradueixdivisió de Garhwal
DistricteDistricte de Dehradun Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població30.118 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.825 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal248179 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic135632 Modifica el valor a Wikidata

Mussoorie {Mansuri, hindi: मसूरी Masūrī) és una ciutat i municipi del districte de Dehradun a Uttarakhand, popular estació de muntanya anomenada "Reina de les Muntanyes" que inclou la veïna Landour, un campament militar així com les poblacions de Barlowganj i Jharipani. Està situada a uns 1850 metres i té una verda vegetació i bon nombre d'animals. El punt més alt de les muntanyes on es troba és el Lal Tibba amb més de 2.170 metres. Està situada a 30° 27′ N, 78° 05′ E / 30.45°N,78.08°E / 30.45; 78.08. Consta al cens del 2001 amb 26.069 habitants. La població antigament era:

  • 1872: 2.753
  • 1881: 4.852
  • 1891: 7.175
  • 1901: 6.461 (14.689 dins els límits municipals, 3711 del camp militar de Landour)
Himàlaia des de Mussoorie, Uttarakhand.

Llocs d'interès

Mussoorie i Landour, vers 1865
  • St. George's College (1853)
  • Woodstock School (vers 1855)
  • Oak Grove School (1888)
  • Wynberg-Allen (1888)
  • Guru Nanak V Centenari (1969).
  • Ruta coneguda com a "Camel's Back Road" amb l'església cristiana més antiga de l'Himàlaia, St. Mary's,
  • Llac Mist
  • Jardins Municipals
  • Llac Mussoorie
Mussoorie, vista vers 1865
  • Childer's lodge (punt més alt proper al Lal Tibba)
  • Cascades Bhatta
  • Cascada Jharipani
  • Cascada Mossy
  • Casa de Sir George Everest, supervisor general de l'Índia del 1830 al 1843, que donà el seu nom a la muntanya més alta del món.
  • Temple hinduista Nag Devta dedicat a Xiva.
  • Temple Jwalaji (a la muntanya de Benog Hill de 2.104 metres)
  • Cloud End, resort construït el 1838
  • Van chetna kendra, parc amb animals en llibertat.
  • Benog Mountain quail sanctuary, per ocells
  • Teixits de l'Himàlaia fabricats localment i d'alta qualitat i respectuosos amb la natura

Història

El 1826 el capità Young va fundar un lodge (allotjament) en aquest lloc amb ajut de Shore el resident superintendent de recaptacions de Dehradun. El 1827 es va construir un sanatori a Landour que després va esdevenir campament militar (cantonment). El coronel George Everest va construir aquí una residència el 1832. El lloc tenia tantes avantatges que al segle XX no tenia gairebé rival com estació de muntanya. La municipalitat es va crear el 1850. Les autoritats del districte hi establien la seva residència durant els mesos d'estiu

El nom derivaria de mansoor, un arbust de la zona. La població és anomenada localment Mansoori, el que dona suport a aquesta etimologia. El carrer principal, com en altres estacions, s'anomena el Mall i anava entre el Palau de la Pintura i la Biblioteca pública (en curt the Library).

L'abril de 1959 el Dalai Lama va establir el seu govern a l'exili a Mussoorie però aviat fou traslladat a Dharamsala a Himachal Pradesh. Avui hi viuen cinc mil tibetans

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9