El Museu de la Mediterrània és un museu de Torroella de Montgrí centrat en la Mediterrània. Està situat a la casa pairal catalogada del segle XV-XVI anomenada Can Quintana.[2][3] El museu està dedicat al territori proper al municipi i el conjunt del Mediterrani, i fomenta el coneixement dels pobles del Mediterrani.[4] Es tracta d’un museu interactiu i dinàmic, que no solament conté una exposició permanent, sinó també espais dedicats a l’art pictòric i contemporani. Acull també exposicions temporals relacionades amb la temàtica del museu.
És també Centre d'Interpretació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Allotja el Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis, amb les quals col·labora.[5][6]
El Museu de la Mediterrània és hereu del Museu del Montgrí i del Baix Ter, més conegut com a Museu del Montgrí, que fou fundat a les primeries dels anys 1980[12] i instal·lat originalment a la Casa Pastors. L'any 2003 es va traslladar a l'edifici de Can Quintana, amb l'objectiu de modernitzar l'espai expositiu i donar una nova orientació temàtica al museu, connectant el patrimoni local amb el medi i la cultura mediterrània. D'aquesta manera, l'1 de maig de 2003 obria les portes el nou museu.[13]
Edifici històric de Can Quintana
L'edifici de Can Quintana és una finca històrica de la vila. Es tracta d'una antiga casa pairal intramurs que ha estat catalogada a cavall de finals del segle xv i inicis del segle xvi. Està construïda sense fonaments i conserva elements ornamentals de pedra i de forja en la façana del carrer d'Ullà.[14] Consta de planta baixa -adaptada com a recepció del museu, espais d'exposició temporal, aules i auditori-, pis -on hi ha l'exposició permanent del museu-, golfes -on s'hi ubiquen les oficines i el centre de documentació- i una coberta de teula a dues vessants, amb el carener paral·lel a la línia de façana. Té un jardí, o pati, a la part posterior, on s'hi conserven vuit palmeres centenàries, com a símbol indiano. De fet, Albert Quintana i Combis, una de les figures destacades de la família Quintana, fou, entre d'altres càrrecs, intendent general a Cuba. Són remarcables les obertures emmarcades en pedra, allindanades i d'arc rebaixat. La porta d'accés, modificada, conserva encara les dovelles de l'anterior, d'arc de mig punt.[15] A principis del segle XX (1907-1908) Rafael Masó va encarregar-se de la decoració dels interiors de la casa de Pompeyo de Quintana, seguint la corrent noucentista.[16] Entre d'altres reformes de Masó, s'hi poden contemplar el sostre enteixinat de fusta, l'escalfapanxes i l'arrimador ceràmic, en el primer pis.[17] També és obra de Masó, l'escalinata del pati. L'edifici també té altres elements ornamentals com les restes pictòriques i algunes sales nobles, que es poden apreciar en el primer pis.
El casal fou residència de la família Quintana, propietaris benestants i comerciants d'oli i vi.[18] Encara ara, a la planta baixa, on s'hi ha conservat elements originals, com el trull i la tina de vi que hi ha exposat a la planta baixa.[19] La figura més notable fou Albert Quintana i Combis, polític liberal de la Renaixença catalana. Va ostentar, entre d'altres càrrecs, el de governador d'Osca, el de intendent general d'Hisenda, a l'illa de Cuba. També tingué gust per la poesia i ell mateix es feu conèixer com El Cantor del Ter[20].
L'edifici fou restaurat íntegrament per acollir el museu. A l'altra banda del jardí de Can Quintana hi ha la Biblioteca Municipal Pere Blasi d'instal·lació coetània al museu, convertint d'aquesta manera can Quintana en un potent eix cultural del poble. Així doncs el pati acull amb relativa freqüència concerts i altres activitats públiques.[21]
El seu fil conductor és el so i les músiques, de tal manera que vol mostrar el mar Mediterrani amb els cinc sentits.[22][23][24] Allí s'hi exposen parts de la història, la natura i la música mediterrànies.[25] El recorregut és el següent:
Espai de rebuda, o sala introductòria, que conté un mapa gegant del Mediterrani i cites de pensadors mediterranis. Es vol visualitzar com el mar és el nexe d'unió entre pobles i cultures.[26]
La música, un espai dedicat a la música i el so humà de la Mediterrània. També hi ha una sala dedicada a la cobla i la sardana, estretament vinculada a la vila de Torroella. A més, com a elements lligats a la tradició i la música popular, s’hi exhibeixen els gegants antics de Torroella (s.XIX).[30][31]
Flabiol: instrument de vent tradicional català, un dels més antics i més representatius de música popular catalana.[38]
Exposicions temporals
El Museu de la Mediterrània té tres sales d'exposicions temporals:
Espai Montgrí: Sala d’exposicions temporals d’art contemporani. Actualment, acull el cicle “Camins propers”, que reuneix joves artistes del territori, comissionat per l’artista Mar Serinyà.[39]
Espai Medes: Sala estable dedicada al pintor Francesc Gimeno (1858-1927), que va residir tres anys a Torroella de Montgrí. Aquest espai és el resultat de la donació pictòrica del fons Martínez-Solans, feu en 2014. És per això que la sala també rep el nom de “Fons Martínez-Solans. Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí".[40][41]
Espai Baix Ter: Sala d’exposicions temporals vinculades a la Mediterrània, al Montgrí, les Illes Medes o el Baix Ter. Ha acollit exposicions sobre el pintor Joan Fuster[42] o l'arquitecte Rafael Masó.[43]
Centre de documentació
Cau del Duc, jaciment paleolític. Les restes arqueològiques trobades aquí es conserven al Museu de la Mediterrània.
Integrat en les instal·lacions del Museu de la Mediterrània, s'hi ubica el Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Conté un important arxiu fotogràfic, partitures, audiovisuals, fulletons, publicacions, monografies i treballs inèdits. A més, des de l'any 2012 també és Centre de Documentació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter,[44] per tant custodia els documents i treballs generats en aquest espai natural.
És una entitat que té la seu en les instal·lacions del Museu de la Mediterrània. S’encarrega de la difusió de l’estudi, restauració, gestió i difusió dels espais naturals del litoral del Baix Ter. Va néixer l’any 2008, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Universitat de Girona. Per tant, es tracta d’un instrument de recerca, dirigida pel professor Xavier Quintana.[49] Un dels projectes en els que participa és el Life Pletera, que desurbanitza i restaura l’antiga llacuna litoral de la Pletera, al nord de la desembocadura del riu Ter.[50]
Equipaments i serveis connexos
Auditori: Sala de conferències al interior de les instal·lacions del museu. En aquest espai s’hi realitzen diferents activitats, entre elles les Jornades de Política Internacional[51] o les Jornades Ernest Lluch,[52][53][54] sobre temes d’actualitat política. També, cada primer dijous de mes s’hi realitza el Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.[55]
Serveis educatius: La diagnosi del serveis educatius de la Xarxa Territorial dels Museus de Girona (2017)[56] va citar la proposta educativa del Museu de la Mediterrània com un exemple de bones pràctiques, pel que fa al seu plantejament didàctic.
Publicacions: El juliol del 2007 el Museu de la Mediterrània es va integrar en la plataforma de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) on hi té digitalitzats els Papers del Montgrí,[59][60] revista de recerca en temes locals. També ha editat o co-editat els següents llibres:
Francesc Gimeno i els paisatges del Montgrí (2007)[61]
El Museu de la Mediterrània és, des de l’any 2013,[65] una de les seus de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori de Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. Des del 2016, organitza, a l’agost, els “Capvespres musicals”, un cicle de concerts de petit format de música tradicional i d’arrel.[66][67] En col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el museu també organitza les Trobades de Música Mediterrània.[68][69]
↑«Can Quintana». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2018].
↑«Museu de la Mediterrània». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
↑Falgàs, Jordi. Masó: interiors. Fundació Rafael Masó. úrsula llibres, 2016. ISBN 978-84-941101-7-7.
↑Falgàs, Jordi. Masó: interiors. Fundació Rafael Masó. Úrsula llibres, 2016. ISBN 978-84-941101-7-7.
↑«Museu de la Mediterrània». Xarxa de Museus de la Costa Brava. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-07-27. [Consulta: 15 gener 2018].
↑ «Secció d'Arqueologia». Guia del Museu del Montgrí i el Baix Ter, 1996, pàg. 31-46.
↑Soriano Llopis et al., «¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal del Gros (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, Girona)». Trabajos de Prehistoria, 69, Num. 1, 2012, pàg. 149-161.
↑«Tenora». Visitmuseu. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
↑«Flabiol». Visitmuseum. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
↑«Ple Municipal». Ajuntament de Torroella de Montgrí. Arxivat de l'original el 2016-11-22. [Consulta: 21 setembre 2017].
↑Carbó, Baqué & Francesch. Diagnosi dels serveis educatous dels museus de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona.. Documenta Universitaria, 2017. ISBN 978-84-9984-398-8.
.jpg)
.jpg)
