Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Museu d'història natural

El 1635, el Jardí Reial de les Plantes Medicinals (l'actual Museu Nacional d'Història Natural de França) fou el primer museu modern d'història natural.

Un museu d'història natural o museu de ciències naturals és una institució científica amb col·leccions d'història natural que serveixen de referències del món natural, principalment per a la comunitat científica però també per al gran públic en tant que eines de divulgació del coneixement.[1] Les col·leccions d'un museu d'història natural inclouen normalment registres actuals i històrics d'animals, plantes, fongs, ecosistemes, geologia, paleontologia, climatologia i molt més.

El paper principal d'un museu d'història natural és el de proporcionar a la comunitat científica exemplars actuals i històrics per a la seva recerca, amb l'objectiu de millorar la comprensió del món natural. Alguns museus tenen exposicions públiques per compartir la bellesa i la meravella del món natural amb el públic; aquests són anomenats "museus públics". Alguns museus tenen col·leccions d'història no natural, a més de les seves col·leccions primàries, com ara les relacionades amb la història, l'art i la ciència.

Els gabinets renaixentistes de curiositats eren col·leccions privades que normalment incloïen exemplars exòtics d'història natural, de vegades falsificats, juntament amb altres tipus d'objectes. El primer museu d'història natural va ser possiblement el de l'erudit suís Conrad Gessner, establert a Zúric a mitjans del segle xvi.[2] El Museu Nacional d'Història Natural de França, establert a París l'any 1635, va ser la primera institució que va tenir la forma que avui es reconèixer com a museu d'història natural.[2] Els primers museus d'història natural van oferir accessibilitat limitada, ja que en general eren col·leccions privades o tenien possessió de societats científiques.[3] El Museu Ashmolean, inaugurat el 1683, va ser el primer museu d'història natural que va permetre l'admissió al públic en general.[3]

Referències

  1. Antoni Arrizabalaga i Blanch, «Els museus d'història natural, biodiversitat o informació: salvar què?», Lauro: revista del Museu de Granollers, Núm. 4 (1992), pp. 60-62
  2. 2,0 2,1 Vincent H. Resh, Ring T. Cardé, Encyclopedia of Insects (2003), p. 771. (anglès)
  3. 3,0 3,1 Andi Stein, Beth Blingham Evans, An Introduction to the Entertainment Industry (2009), p. 115. (anglès)

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9