Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mujong

前燕对东北亚的控制
Setze regnes
16 regnes
Cheng Han
Zhao anteriors (Han septentrionals)
Zhao posteriors (Txao posteriors)
Liang anteriors (Leang anteriors)
Liang posteriors (Leang posteriors)
Liang occidentals (Leang occidentals)
Liang septentrionals (Leang septentrionals)
Liang meridionals (Leang meridionals)
Qin anteriors (Jin anteriors)
Qin posteriors (Jin posteriors)
Qin occidentals (Jin occidentals)
Yan anteriors (Yen anteriors)
Yan posteriors (Yen posteriors)
Yan septentrionals (Yen septentrionals)
Yan meridionals (Yen meridionals)
Xia
No inclosos
en els 16 regnes
Ran Wei
Qiao Zong (Shu occidentals)
Yan occidentals (Yen occidentals)
Duan
Yuwen
Chouchi
Wei (Dingling)
Dai
Huan Chu (Huan Xuan)

Els mujong foren un clan dels sienpei que van fundar una de les efímeres dinasties xineses del nord al segle iv.

Vers la segona meitat del segle iii, els mujong van crear un regne propi a la regió del riu Leao, al sud-oest de la moderna Manxúria, en el territori que havien deixat lliure els wu-huan. Al segle següent es van enfrontar a la Zhao anteriors fundada per un príncep xiongnu, i després a la dinastia dels Zhao posteriors (o Tchao posteriors) que es va enfonsar a la mort del sobirà Xe-Hu el 349, quan els seus hereus i els generals es van disputar la successió, i els mujong van aprofitar l'anarquia per apoderar-se de l'Hopei (entre 350 i 352), Shansi i Shantung.

De la lluita van sortir vencedors els mujong dirigits per Mujong Tsiun (349-360) que vers el 350 va establir la seva capital a Yen (Ki) la moderna Pequín o Beijing, i més tard, el 357, a (Tchang-to), i finalment Luoyang en 664.[1] La seva nissaga fou coneguda com a dinastia dels Yen anteriors o Yan anteriors o Ts'ien Yen (349-370). El 364 el seu successor encara dominava Lo-yang que efímerament havia estat recuperada pels Jin meridionals, i va avançar cap a la riba nord del Huau-ho el 366.

El 369 el rei de la dinastia dels Jin anteriors (o Qion o Ts'in anteriors o Ts'ein Ts'in), Fu Kien, va ocupar Lo-yang als mujong i tot seguit T'ai-yuan i finalment (Tchang-tö) la capital, on va fer presoner al seu rei i va posar fi a la dinastia dels Yen anteriors, incorporant els seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja posseïa al Shensi. El 376 després de dues campanyes contra Liang anteriors i l'estat de Dai, Fú Jiān dels Qin anteriors va tornar a unificar tot el nord de la Xina però el 383 va ser decisivament derrotat en la batalla del Riu Fei per l'exèrcit dels Jin Oriental.[2] Després de la batalla, les forces Jin van avançar cap al riu Groc i van recuperar gran part de terreny xinès, i la derrota va provocar una gran inestabilitat i tot i que la dinastia dels Jin anteriors va durar fins al 394,[3] Murong Chui es va apoderar de Hopei i el Shantung en 384 on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors[4] que va durar fins al 407, i la seva antiga capital Chang'an cauria l'any 385 en mans dels Xianbei de la Dinastia dels Yen Occidentals, que només va durar fins al 394, quan va caure en mans dels Yen posteriors,[4] i el mateix Fu Jiān moriria el 385 a mans del seu antic general Yao Chang, que fundaria la Dinastia dels Jin posteriors a Shensi i part de Honan, que cauria a mans de la Dinastia Jin en 417.[5]

Reis de la dinastia dels Yan anteriors (noms en transcripció moderna)

Nom de temple Nom pòstum Nom de família i nom normal Duració del regnat Nom de l'era i duració
Taizu (太祖 Taìzǔ) Wenming (文明 Wénmíng) 慕容皝 Mùróng Huǎng 337-348 Yanwang (燕王 Yànwáng) 337-348
Liezong (烈宗 Lièzōng) Jingzhao (景昭 Jǐngzhāo) 慕容儁 Mùróng Jùn 348-360 Yanwang (燕王 Yànwáng) 348-353

Yuanxi (元璽 Yuánxǐ) 353-357
Guangshou (光壽 Guāngshoù) 357-360

Did not exist You (幽 Yōu) 慕容暐 Mùróng Wěi 360-370 Jianxi (建熙 Jiànxī) 360-370

Reis de la dinastia dels Yan posteriors (noms en transcripció moderna)

Nom de Temple Nom pòstum Nom de família i nom normal Duració del regnat Nom de l'era i duració
Shizu (世祖 Shìzǔ) Wucheng (武成 Wǔchéng) 慕容垂 Mùróng Chuí 384-396 Yanwang (燕王 Yànwáng) 384-386
Jianxing (建興 Jiànxīng) 386-396
Liezong (烈宗 Lièzōng) Huimin (惠愍 Huìmǐn) 慕容寶 Mùróng Bǎo 396-398 Yongkang (永康 Yǒngkāng) 396-398
Desconegut Desconegut 蘭汗/兰汗 Lán Hàn 398 Qinglong (青龍/青龙 Qīnglóng) 398
Zhongzong (中宗 Zhōngzōng) Zhaowu (昭武 Zhāowǔ) 慕容盛 Mùróng Shèng 398-401 Jianping (建平 Jiànpíng) 398
Changle (長樂 Chánglè) 399-401
Desconegut Zhaowen (昭文 Zhaowén) 慕容熙 Mùróng Xī 401-407 Guangshi (光始 Guāngshǐ) 401-406
Jianshi (建始 Jiànshǐ) 407
Desconegut Huiyi (惠懿 Huìyì) 慕容雲/慕容云 Mùróng Yún¹
o 高雲/高云 Gāo Yún¹
407-409 Zhengshi (正始 Zhèngshǐ) 407-409
1 El nom de família de Gao Yun fou canviat a Murong quan fou adoptat per la família reial. Si Gao Yun es comptat com un rei dels Yan posteriors, aquest estat va acabar el 409 i si no, el 407.

Reis de la dinastia dels Yan occidentals (nom en transcripció moderna)

Nom de temple Nom pòstum Nom de família i normal Duració Nom de l'era i duració
No existeix No existeix 慕容泓 Mùróng Hóng 384 Yanxing (燕興 Yànxīng) 384
No existeix Wei (威 wēi) 慕容沖 Mùróng Chōng 384-386 Yanxing (燕興 Yànxīng) 384
Gengshi (更始 Gèngshǐ) 385-386
No existeix No existeix 段隨 Duàn Suí 386 Changping (昌平 Chāngpíng) 386
No existeix No existeix 慕容顗 Mùróng Yǐ 386 Jianming (建明 Jiànmíng) 386
No existeix No existeix 慕容瑤 Mùróng Yáo 386 Jianping (建平 Jiànpíng) 386
No existeix No existeix 慕容忠 Mùróng Zhōng 386 Jianwu (建武 Jiànwǔ) 386
No existeix No existeix 慕容永 Mùróng Yǒng 386-394 Zhongxing (中興 Zhōngxīng) 386-394

Referències

  1. Grousset, Rene. The Empire of the Steppes (en anglès). Rutgers University Press, 1970, p. 58. ISBN 0-8135-1304-9. 
  2. Peers, C. J.. Imperial Chinese Armies (1) 200 BC - AD 589 (en anglès). Osprey Publishing, 1995. ISBN 1-85532-514-4. 
  3. Book of Jin. Vol. 114. 
  4. 4,0 4,1 Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 368. ISBN 9780810860537. 
  5. Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 417. ISBN 9780810860537. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9