Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mordred

Infotaula personatgeMordred

Mordred
Tipuspersonatge llegendari
personatge mitològic Modifica el valor a Wikidata
Interpretat perJim Dale Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraUnidentified Flying Oddball Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCwyllog (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 1000588

Sir Mordred o Mordret (en gal·lès: Medrawd; en llatí: Medraut) és un personatge de la llegenda artúrica, conegut com el traïdor que va lluitar contra el Rei Artús a la batalla de Camlann, en la que ell va morir i Artús quedà ferit de mort. Existeixen diverses tradicions sobre la seva relació amb Artús, però la més estesa és que era el fill il·legítim d'Artús amb la seva mig-germana Morgause.(en diverses adaptacions, el personatge de Morgause es confon amb Morgana.

En les primeres referències literàries que trobem sobre Mordred, se'ns presenta com fill legítim de Morgause i el seu marit el Rei Lot de les Illes Òrcades. Els seus germans o germanastres foren Gawain, Agravain, Gaheris i Gareth. El seu nom, ja en Gal·lès Medraut, Còrnic Modred, o Bretó Modrot, és un derivat del llatí Moderātus.[1]

Referències històriques

La primera menció sobre Mordred (Medraut) que ha sobreviscut la trobem en els Annales Cambriae, entrada corresponent a l'any 537:[2]

Gueith Camlann in qua Arthur et Medraut corruerunt.
"La batalla de Camlann, on Artús i Medraut caigueren."

Aquests annals es van compilar entre el 960 i 970.[3] Mordred ja s'associava amb la batalla de Camlann en aquelles dates, si bé no és clar si Mordred va matar el Rei Artús o a l'inrevés i tampoc si estaven lluitant al mateix bàndol o com enemics.[4]

Llegenda Artúrica

La primera biografia completa de Mordred la trobem a l'obra de Geoffrey de Monmouth, Historia Regum Britanniae, on per primer cop se li dona el paper de traïdor contra Artús. En l'obra de Geoffrey, Artús deixa Modredus al càrrec del regne quan ell marxa al continent a lluitar contra el fictici emperador romà Lluci Tiberi, moment que Mordred aprofita per a obtenir la corona i casar-se amb la Reina Ginebra. Quan Artús torna, els dos s'enfronten a la batalla de Camlann, on Mordred mor i Artús cau greument ferit.

En les referències que tenim sobre Medraut en diverses obres gal·leses, mai se'l considera fill d'Artús sinó el seu nebot. La caracterització de Mordred com el fill malvat d'Artús té un precedent en la figura d'Amr, fill d'Artús que apareix en la Historia Britonum de Nennius[5][6] i que com en el cas de Morgause i Morgana es van acabant confonent.

En l'obra de Geoffrey, Mordred pren Ginebra per esposa després de coronar-se rei, però en obres posteriors l'adulteri de Ginebra es comet amb Lancelot en lloc de Mordred.

Notes

  1. Cane, Meredith. Personal Names of Men in Wales, Cornwall and Brittany 400-1400 AD, University of Wales Ph.D. thesis, 2003, pp. 273-4.
  2. Lupack, Alan (translator). "Arthurian References in the 'Annales Cambriae'. Camelot Project at the University of Rochester. Retrieved December 1, 2006.
  3. Ashe, Geoffrey (1991). "Annales Cambriae". In Lacy, Norris J. (Ed.), The New Arthurian Encyclopedia, pp. 8–9. New York: Garland. ISBN 0-8240-4377-4
  4. Alcock, Arthur's Britain, p. 88.
  5. Nennius, Historia Brittonum, ch. 73. From Lupack, Alan (translator). "From the 'History of the Britons' ('Historia Brittonum') by Nennius. The Camelot Project at the University of Rochester. Retrieved December 1, 2006.
  6. The Arthurian Handbook, p. 15; p. 277.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9