Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Moore School of Electrical Engineering

Infotaula d'organitzacióMoore School of Electrical Engineering
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfacultat universitària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1923
Governança corporativa
Part deUniversitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Façana de l'edifici Towne Hall, Universitat de Pennsilvània

L'Escola d'Enginyeria Elèctrica Moore a la Universitat de Pennsilvània va aparèixer arran d'una fundació creada per 'Alfred Fitler Moore el 4 de juny de 1923. La qual va ser acceptada a l'escola d'Enginyeria Elèctrica de Penn, localitzada a l'edifici Towne, a Filadèlfia. El primer degà de l'escola Moore fou Harold Pender.

Es va construir el 1921 per Erskin & Morris i constava de dues plantes inicialment, renovades el 1926 per Paul Philippe Cret. El 1946 un tercer pis va ser afegit per Alfred Bendiner, per tal d'acomodar tot el personal d'investigació.  

L'any 1954, els quatre departaments científics de l'edifici Towne, juntament amb l'Escola d'Enginyeria Elèctrica Moore, es van convertir en les cinc escoles d'enginyeria principals. El mateix febrer, la Universitat anuncià que a partir del semestre de tardor, les dones serien admeses als programes de llicenciatures de l'escola d'enginyeria.  

L'escola Moore és particularment coneguda com el lloc de naixement de la indústria de l'ordinador:

  • Va ser aquí on el primer propòsit general Turing d'un ordinador complet electrònic digital, l'ENIAC, va ser construït entre 1943 i 1946.
  • Es va realitzar el disseny preliminar de la màquina successora de l'ENIAC:  l'EDVAC. Que va resultar ser una màquina de programa emmagatzemat, concepte utilitzat a tots els ordinadors actualment, el disseny lògic de la qual havia estat promulgat dins el primer esborrany de John von Neumann d'un Informe sobre l'EDVAC, sintetitzat per un conjunt de notes obtingudes a reunions a les que va assistir a l'escola Moore. 
  • El primer curs d'ordinador va ser donat a l'escola Moore durant l'estiu del 1946, que va implicar una explosió dins del desenvolupament de l'ordinador a tot el món.
  • John Mauchly i J. Presper Eckert , part del professorat de Moore School, van fundar la Eckert–Mauchly Computer Corporation, companyia que posteriorment va produir l'UNIVAC
Programadores operant amb el panel de control principal de l'ENIAC al Moore School of Electrical Engineering. Esquerra: Betty Jean Jennings; Dreta: Fran Bilas. Foto aportada per l'Exèrcit dels EUA, dels arxius de la Biblioteca Tècnica ARL.

L'escola Moore ha estat integrada a l'escola d'Enginyeria i Ciència Aplicada de Penn. Ja no existeix com a entitat separada; tanmateix, l'estructura de tres pisos encara perdura i és coneguda al campus com l'edifici Moore School. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9