Montserrat Palau i Vergés

Il·lustre
Montserrat Palau i Vergés

Montserrat Palau i Vergés, a l'acte de presentació de candidats de Junts pel Sí (2015)
Biografia
Naixement	13 juliol 1958 (66 anys) Tarragona
Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària) Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Tarragona Electa a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Dades personals
Residència	Torredembarra
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	filòloga, periodista, novel·lista, professora d'universitat, política, assagista
Ocupador	Universitat Rovira i Virgili
Membre de	Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent (2018–2019) Associació d'Escriptors en Llengua Catalana Assemblea Nacional Catalana Òmnium Cultural
Gènere	Assaig
Família
Cònjuge	Josep Bargalló i Valls

Montserrat Palau i Vergés (Tarragona, 13 de juliol de 1958) és filòloga, investigadora i professora a la Universitat Rovira i Virgili.^[1][2] Es va presentar com a número dos a la llista de Tarragona de Junts pel Sí per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015,^[3][4] i va ser escollida com a diputada.^[5]

Doctora en Filologia Catalana, és professora titular de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere (IIEDG). Com a acadèmica, la seva recerca s'ha centrat en la literatura contemporània, en la cultura popular i en els estudis de dones, gènere i feminismes. Ha publicat el resultat de la seva recerca en assaigs literaris sobre autors i autores catalans i no catalans, com Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Ventura Gassol, Josep Antoni Baixeras, Katherine Mansfield, Adelheid Duvanel, Maria Antònia Oliver o Isabel-Clara Simó.

El 2009 va rebre la Distinció Maria Antònia Ferrer, un reconeixement que atorga la URV per la tasca en defensa dels drets de les dones i la seva visibilització. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, tant de premsa escrita com audiovisual. És sòcia d'Òmnium Cultural i membre de l'ANC, així com de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el Pen Club i la Societat de Llengua i Literatura Catalanes de l'Institut d'Estudis Catalans. És, també, membre del Ball de Diables de Torredembarra, on resideix.

La seva obra extensa abasta la recerca i la creació. N'és una mostra:^[6]

• La narrativa al Camp de Tarragona (1939-1985) (1986), la seva tesi doctoral.
• L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda (2002, amb Francesc Massip).
• Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení (2008).

• «Tarragona des del 1994»; a: Dones i literatura, present i futur (1997).
• «Dones i catalanes = persones oprimides. El feminisme i el nacionalisme de Maria Aurèlia Capmany»; a: Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (2002)
• «Gender and nation: conditioned identitites»; a: Conditioned Identities. Wished-for and Unwished-for Identities (Berna, 2015).
• «Literatura, feminisme i història, eixos del relat de maria Aurèlia Capmany» (2019).
• «Calma arran de l'extrema escuma: la poesia de Palmira Jaquetti»; a: Palmira Jaquetti (2021)^[7]
• «Travessar-se els límits, (des)arrelament i transformació: la trajectòria poètica de Dolors Miquel»; a: Dolors Miquel: tradició i inconformisme: una poètica de la transformació (2022).^[8]

• «La mística de la feminitat franquista a la narrativa de Maria Aurèlia Capmany» (1993)
• «Identitat de gènere de les dones catalanes a l'inici del segle XX» (2004)
• «La socialización de los saberes femeninos» (2015), amb Duch Plana, Montserrat
• «La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal» (2017)

El 1979 publicà els poemes de Just a dream; l’any 1989, la novel·la Interferències, i el 1990, els contes de Cadires confortables. Intensitat narrativa i tendència a l’existencialisme i a l’educació sentimental s’evidencien a Suspíria (1994) i a la novel·la Sapore di sale (1996). A la novel·la En nom del pare (1999),

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montserrat Palau i Vergés

• Montserrat Palau a la URV
• «Montserrat Palau i Vergés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.