Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Monts del Cantal

Plantilla:Infotaula indretMonts del Cantal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada
volcà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCantal (França) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 06′ 34″ N, 2° 40′ 34″ E / 45.1094°N,2.6761°E / 45.1094; 2.6761
SerraladaMassís Septentrional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.855 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió60 (amplada) × 70 (longitud) km
Punt més altPlomb du Cantal Modifica el valor a Wikidata  (1.855 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca volcànica Modifica el valor a Wikidata
Superfície2.700 km² Modifica el valor a Wikidata
Situació dels Monts del Cantal al Massís Central

Els Monts del Cantal és un massís muntanyós al centre-oest del Massís Central, format pels vestigis del paratge volcànic més gran d'Europa. El paratge es va formar fa 13 milions d'anys i les darrers erupcions van tenir lloc fa 2 milions d'anys. A continuació, els volcans han estat erosionats i esfondrats per diferents meteors, com les glaceres, l'aigua, la neu i el gel. Els monts du Cantal ocupen la major part del departament de Cantal a Alvèrnia-Roine-Alps. Pel nord ocupen la punta nord del departament de l'Avairon.

Toponímia

L'origen del mot cantal / (chantal en francès), és segons Albert Dauzat, el sufix prellatí allu de l'antiga forma * Cantallu, l'arrel del qual seria de la llengua gal·la Cant = brillant.[1] Els també han rebut el nom de monts Celtiens (Mons Celtarum o Mons Celtus)[2] · [3] · [4] · .[5] El camí antic que els travessen de nord a sud era conegut amb el nom de Via Celtica.

Geografia

Situació

Els monts del Cantal ocupen la part central del departament de Cantal, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, que li han donat el nom. També ocupen la punta nord del departament de l'Avairon. La muntanya més alta és el Plom del Cantal, a 1.855 metres d'altitud. Actualment els cims dels monts du Cantal més coneguts són:

Panoràmica des de Saint-Cernin

Hidrologia

En aquest punt coincideixen tres conques, el Dordonya, el Truyère i el Loira.

Demografia i economia

Vaques als Monts del Cantal

Abans del segle xiii el bosc cobria el conjunt del massís, que va ser desbrossat pels pastors per fer pastures per a les vaques de la raça Salers, la llet de les quals s'usa per fer el formatge Cantal i Salers amb AOC.

A les valls hi ha ciutats com Orlhac, Murat, Salers i Vic-sur-Cère. També hi ha moltes esglésies romàniques i castells.

Protecció mediambiental

Parc natural regional dels volcans d'Alvèrnia

El massís forma part del Parc natural regional dels Volcans d'Alvèrnia.

Referències

  1. Albert Dauzat, « Toponymie gauloise de l'Auvergne », in La Toponymie française, 1971, Paris, Payot, p. 192.
  2. Jean-Aymar Pigagnol de La Force, Nouvelle description de la France, 3e édition, tome XI, p.126
  3. Jean-Joseph Brieude, Topographie médicinale de l'Auvergne, 2e édition, p. 4
  4. Vicomte de Murat-Sistrières, Préliminaires sur l'histoire de l'Auvergne, 1782, p. 36
  5. Deribier du Châtelet, Dictionnaire statistique, ou Histoire, description et statistique du département du Cantal.


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9