Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Monte Ibérico-Corredor de Almansa

Plantilla:Infotaula geografia políticaMonte Ibérico-Corredor de Almansa
Tipuscomarca d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 54′ N, 1° 30′ O / 38.9°N,1.5°O / 38.9; -1.5
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella - la Manxa
Provínciaprovíncia d'Albacete Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlmansa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població49.939 Modifica el valor a Wikidata (20,46 hab./km²)
Geografia
Superfície2.441 km² Modifica el valor a Wikidata

Monte Ibérico-Corredor de Almansa és una mancomunitat de municipis del sud-est de la província d'Albacete que constituïx un pas entre la plana manxega de la Submeseta Sud i la costa valenciana. Aquesta província pertany des de 1982 a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa. Judicialment els seus municipis pertanyen o bé al partit judicial d'Albacete o al d'Almansa. La seu de la mancomunitat està en el carrer Almodí núm. 1 de Bonete (codi postal 02691), ja que, al principi de la creació de la mancomunitat, Almansa no s'hi va integrar.

Cal aclarir que la comarca del Corredor de Almansa no és la mancomunitat de la qual parlem aquí i viceversa. El Corredor de Almansa és una comarca que forma part d'aquesta mancomunitat.

Geografia

És una zona de transició de la muntanya al pla, enclavada entre serres que constituïxen els estreps del Sistema Bètic. Limita al nord amb la Manchuela albacetenya; al nord-est amb les comarques valencianes de la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés; a l'est amb La Costera; al sud-est amb la comarca alacantina de l'Alt Vinalopó; al sud amb l'Altiplà murcià i els Campos de Hellín; i a l'oest amb els Llanos de Albacete. L'interior de la mancomunitat, ondat i àrid, tot just no compta amb cursos fluvials, produint-se en canvi un freqüent endorreisme, mostra d'ell són les llacunes salades de Pétrola, Horna (Horna és una pedania de Chinchilla de Monte-Aragón) o el Pantà d'Almansa, construït en 1584 i que és l'embassament més antic d'Europa encara en funcionament.

Prehistòria

Els testimoniatges més rellevants del pensament dels grups humans prehistòrics corresponen als tres abrics amb pintures rupestres coneguts fins al present: el Barranc de Cabezo Moro i Olula (a Almansa) i la Cova de la Vieja (a Alpera). Amb la presència de arqueros i de dones, aquestes importants mostres de les creences dels grups caçadors de fa 12.000 anys, formen part de l'anomenat Art llevantí, el més genuí dels arts figuratius prehistòrics peninsulars. Ambdós frisos culturals formen part de l'oficialment anomenat Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Tot aquest art rupestre va ser declarat Bé d'Interès Cultural en 1985. En 1998, la UNESCO, va incloure tot aquest art en la seva llista de Patrimoni de la Humanitat.

Història

Donada la seva situació geogràfica, la mancomunitat Forest Ibèrica-Corredor d'Almansa ha estat habitada des de temps remots, trobant-se en el lloc nombrosos vestigis ibers i romans. Per la seva situació estratègica, ha estat lloc d'importants fets històrics, una mica que testifiquen els imponents castells com el d'Almansa i el de Chinchilla de Monte-Aragón. La mancomunitat està formada per municipis de tres comarques històriques diferents: l'Alt Vinalopó (Cabdet, històricament vinculat al Regne de València), el Corredor d'Almansa i part de la Manxa de Montearagón. En la Baixa Edat Mitjana, Cabdet pertanyia al Regne de València, pertanyent (almenys el Corredor de Almansa en la seva totalitat) la resta de la mancomunitat al marquesat de Villena.

En 1476 els Reis Catòlics van annexionar el marquesat a la Corona de Castella, dintre del Regne de Múrcia. Caudete va seguir formant part del Regne de València fins a 1707. El fet històric més important es va produir el 25 d'abril de 1707, la batalla d'Almansa, durant el conflicte internacional de la Guerra de Successió espanyola. En 1833 es crea la província d'Albacete, any que van passar a aquesta província tots els municipis que la componen.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9