Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mongeta azuki

Infotaula d'ésser viuMongeta azuki
Vigna angularis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deblack adzuki bean (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN120930543 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuPhaseoleae
GènereVigna
EspècieVigna angularis Modifica el valor a Wikidata
(Willd.) Ohwi & H. Ohashi
Nomenclatura
BasiònimDolichos angularis Modifica el valor a Wikidata

L'azuki (Vigna angularis) アズキ en japonès, també transliterat com adzuki o aduki, és una espècie de planta anual enfiladissa dins la família fabàcia però no del gènere Phaseolus de les mongetes comunes sinó del gènere Vigna. Es cultiva molt a l'Àsia oriental i l'Himàlaia per les seves llavors que fan uns 5mm de llargada. En la gastronomia asiàtica aquesta mongeta es menja endolcida, la pasta bullida amb sucre es diu an i és un ingredient comú. En xinès els noms populars hongdou i chidou signifiquen mongeta vermella, ja que aquest és el color que predomina en les varietats xineses. Les mongetes azuki tenen molta fibra i són altes en proteïna, carbohidrats complexos i ferro.[1] Per les proves genètiques es creu que aquesta espècie primer va ser domesticada a l'Himàlaia. A Corea i nord-est de la Xina es va conrear després de l'any 1000 de la nostra era.[2] Més tard va ser portada al Japó on s'ha acabat convertint en el segon llegum més popular després de la soia.[3] L'anpan, una pasta dolça farcida amb pasta de mongeta azuki, és molt popular al Japó. 

Yōkan és unes postres fetes de pasta de mongeta azuki, agar-agar i sucre

Referències

  1. Mixed Bean Salad (information and recipe) from The Mayo Clinic Healthy Recipes. Accessed February 2010.
  2. [enllaç sense format] http://infomag.eucck.org/storage/contentsfiles/0_99/48/infomag110.pdf
  3. «NICS Online Crop Information Center». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 gener 2011].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9