Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Monòlit

Un monòlit és un monument de pedra o una formació geològica d'una sola peça.[1] El mot prové del grec antic μονόλιθος (monólithos) de μονο- (mono-) 'sol, únic' i λίθος (líthos), 'pedra'.

Monuments

N'hi ha de molts tipus, i es poden trobar sols, junts o associats formant una construcció, per exemple en forma d'estàtua o d'estela. Sovint, quan es parla de monuments monolítics, es fa referència a grans construccions megalítiques com les conegudes taules de Menorca. Un dels monuments més espectaculars format per monòlits gegants, als quals llavors s'acostuma a anomenar monuments megalítics, és el de Stonehenge, a Anglaterra.

Una de les altres grans concentracions de monòlits es troba a Carnac, a la regió de la Bretanya: els alineaments de Carnac, on més de 3.000 menhirs clavats a terra i alineats formen un paisatge enigmàtic, del qual es continuen fent tota mena d'hipòtesis sobre què volien expressar els nostres avantpassats de la prehistòria amb aquestes construccions.

En la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai se n'hi fa referència.

El calendari asteca pedra del Sol

Alguns dels més destacats són:

Monòlits naturals

Vistes de l'Ulurú, un dels monòlits més grans de la Terra

Els monòlits naturals considerats els més grans del món són:

Referències

  1. «Monòlit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mount Augustus National Park» Arxivat 2013-12-16 a Wayback Machine. Web oficial del parc nacional
  3. [1]Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. «Geology» (anglès) Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. Web oficial del parc nacional Stone Mountain Memorial, [Consulta 16 de desembre de 2013]
  4. «Ayers Rocks, uno de los monolitos más grandes del mundo en el desierto australiano»(castellà), Hola, 2006
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9