Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mistràs

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Jaciment arqueològic de Mistràs
Imatge
Mistràs
Nom en la llengua original(el) Μυστράς Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJaciment arqueològic i vila closa Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Superfície54 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud310 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSparta Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 04′ 26″ N, 22° 22′ 02″ E / 37.074°N,22.3673°E / 37.074; 22.3673
Format perMystras Castle (en) Tradueix
Pantanassa Monastery (en) Tradueix
Peribleptos Monastery (en) Tradueix
Metropolis of Mystras (en) Tradueix
Palace of Despots of Mystra (en) Tradueix
Brontochion Monastery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1989 (13a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador511
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Mystras Castle

Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Metropolis of Mystras
Edifici protegit de Grècia
Metropolis of Mystras

Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Pantanassa Monastery

Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Peribleptos Monastery
Activitat
Visitants anuals114.293 (2016) Modifica el valor a Wikidata

Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la Crònica de Morea), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta. Està inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1989.[1]

En els segles XIV i xv, va servir com la capital dels romans d'Orient, despotat de Morea, i passà per un període de prosperitat i floriment cultural. El lloc continua sent habitat durant tot el període otomà, quan va ser confós pels viatgers occidentals per l'antiga Esparta. Va ser abandonat en la dècada del 1830, quan la nova ciutat d'Esparta va ser construïda, a uns vuit quilòmetres cap a l'est.

Referències

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Archaeological Site of Mystras» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9