Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mirtals

Infotaula d'ésser viuMirtals
Myrtales Modifica el valor a Wikidata

Lumnitzera littorea Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreMyrtales Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Nomenclatura
ExautorJuss. Modifica el valor a Wikidata
Flor i cabdells de fúcsia, de l'ordre dels Mirtals i de la família de les Onagràcies

Les mirtals[1] són un ordre de plantes amb flor classificades com a germanes de les ròsides II, a partir de la publicació del genoma d'Eucalyptus grandis el juny de 2014.[2]

Són plantes amb floema intern, cosa que és estranya en les Rosidae. Les mirtals tenen fulles simples, oposades, normalment senceres. Les flors són perígines o eígines amb pistil compost i placentació axial, algunes apical i molt poques parietal. Tenen poc o gens endosperma.[3]

Classificació

El sistema de classificació APG III de les angiospermes encara la situa dins dels euròsids. Aquesta troballa es corrobora amb la col·locació dels Mirtals al clade Malvid per la Iniciativa de les Mil Plnates Transcriptomes.[4] Les famílies següents s'inclouen a partir de l'APG III:[5][6]

El sistema Cronquist dona essencialment la mateixa composició, excepte que les Votxisiàcies s'eliminen a l'ordre dels Fabals i s'inclouen les Timeleàcies. Les famílies Sonneratiaceae, Trapaceae i Punicaceae s'eliminen de les Lythraceae. En el sistema de classificació de Dahlgren, els Mirtals estaven en el superordre Myrtiflorae (també anomenat Myrtanae). El sistema APG III coincideix amb les circumscripcions de Cronquist més antigues que tractaven les Psiloxylaceae i Heteropyxidaceae dins de Myrtaceae, i les Memecyclaceae dins de Melastomataceae.

Els ellagitanins es troben en angiospermes dicotiledones, i sobretot en espècies de l'ordre dels Mirtals.[7]

Orígens

La datació de les mirtals se situa entre 89 i 99 milions d'anys a la zona australàsia. No obstant això, hi ha certa controvèrsia sobre aquesta data, que es va obtenir mitjançant ADN nuclear. Quan s'observa l'ADN dels cloroplasts, es considera que l'avantpassat dels mirtals va evolucionar a mitjans del Cretaci al sud-est d'Àfrica, més que no pas a Australàsia.[8] Tot i que el sistema APG classifica els mirtals a dins dels euròsids, el genoma publicat recentment d' Eucalyptus grandis situa l'ordre dels mirtals com a germana dels eurosids més que dins d'ells. Es creu que la discrepància va sorgir a causa de la diferència entre utilitzar nombrosos tàxons i utilitzar diversos gens per construir una filogènia.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932. 
  2. 2,0 2,1 «The genome of Eucalyptus grandis». Nature, 510, 7505, 6-2014, pàg. 356–62. Bibcode: 2014Natur.510..356M. DOI: 10.1038/nature13308. PMID: 24919147.
  3. Montiel, Mayra. Introducción a la flora de Costa Rica (en castellà). Editorial Universidad de Costa Rica, 1980. ISBN 978-9977-67-151-2. 
  4. «One thousand plant transcriptomes and the phylogenomics of green plants» (en anglès). Nature, 574, 7780, 10-2019, pàg. 679–685. DOI: 10.1038/s41586-019-1693-2. PMC: 6872490. PMID: 31645766.
  5. Angiosperm Phylogeny Group «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2, 2009, p. 105–121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
  6. «mirtals». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 octubre 2022].
  7. «Structural features and biological properties of ellagitannins in some plant families of the order Myrtales» (en anlgès). International Journal of Molecular Sciences, 11, 1, 1-2010, pàg. 79–106. DOI: 10.3390/ijms11010079. PMC: 2820991. PMID: 20162003.
  8. «Progress in Myrtaceae genetics and genomics: Eucalyptus as the pivotal genus.» (en anlgès). Tree Genetics & Genomes, 8, 3, 6-2012, pàg. 463–508. DOI: 10.1007/s11295-012-0491-x.


Bibliografia complementària

  • «Early Tertiary out-of-India dispersal of Crypteroniaceae: evidence from phylogeny and molecular dating». Evolution; International Journal of Organic Evolution, 56, 10, 10-2002, pàg. 1931–42. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb00119.x. PMID: 12449480.
  • «Molecular phylogeny and floral evolution of Penaeaceae, Oliniaceae, Rhynchocalycaceae, and Alzateaceae (Myrtales)». American Journal of Botany, 90, 2, 2-2003, pàg. 293–309. DOI: 10.3732/ajb.90.2.293. PMID: 21659121.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9