Mionès
Mionès o Mionessos (en llatí Myonnesus, en grec antic Μυόννησος o Μυόνησος) era un promontori de la costa de Jònia, al sud-oest de Lebedos, a la part nord de la badia d'Efes. Aquest promontori el descriu Titus Livi, i el situa entre Samos i Teos, i diu que s'elevava a partir d'una base àmplia fins a un cim acabat en punta. Per la banda de terra s'hi accedia per un camí estret, i a la banda del mar estava rodejada per roques molt desgastades per les onades. Al promontori hi havia una petita ciutat anomenada també Mionessos. El seu nom posterior va ser Hypsilibounos.[1] Plini el Vell parla d'una illa del mateix nom, que formava junt amb les d'Anthinae i Diarrheusa, el grup de les Pisistrati Insulae.[2] El lloc és famós per la victòria naval romana (la flota romana la va dirigir Luci Emili Regil) sobre Antíoc III el Gran, l'ant 190 aC.[1] Referències
|