Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mil·lerita

Infotaula de mineralMil·lerita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNiS
EpònimWilliam Hallowes Miller Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusJáchymov Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CC.20
Nickel-Strunz 9a ed.2.CC.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.16.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·línormalment acicular (com agulles), sovint de forma radial, també massiu
Estructura cristal·linaa = 9.607 Å, c = 3.143 Å; Z = 9
Grup puntualtrigonal 32/m
Colorgroc clar, marró groguenc
Exfoliacióperfecta en {1011} i {0112}
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil; cristalls capil·lars elàstics
Duresa (Mohs)3 a 3,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllaverd fosca
Diafanitatopaca
Densitat5,3
Magnetismees torna magnètica en escalfar-la
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMlr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La mil·lerita o millerita[a][3] és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per Wilhelm Haidinger l'any 1845 en honor del mineralogista anglès, el professor William Hallowes Miller (1801-1880) de la Universitat de Cambridge, el primer que va estudiar els seus cristalls.

Característiques

Químicament és un sulfur de níquel anhidre. A més dels elements de la seva fórmula, NiS, sol portar com a impureses: ferro, cobalt i coure. Cristal·litza en el sistema trigonal. Acostuma a trobar-se en forma com de raïms de palla de cristalls aciculars metal·litzats i brillants, de color groc-llautó pàl·lid, amb un vernís iridescent. Pot formar grans agrupacions d'aquests cristalls amb intercreixements, donant aspecte de cabellera. Pot ser extret com a mena de níquel.

Formació i jaciments

És un mineral format a baixa temperatura que apareix en calcàries i dolomies sulfuroses, omplint cavitats. També es pot trobar com a mineral secundari de formació tardana per alteració en jaciments de sulfur de níquel. Poques vegades s'ha trobat en serpentines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: gersdorffita, polidimita, niquelina, galena, esfalerita, pirita, calcopirita, pirrotina, pentlandita, cubanita, calcita, dolomita, siderita, barita o ankerita.

Quan es troba en suficient concentració, és un mineral molt important de níquel perquè, degut a la seva massa com un sulfur mineral, conté un major percentatge de níquel que la pentlandita. Això vol dir que, per cada part de mil·lerita, el mineral conté més níquel que un percentatge equivalent de sulfur de pentlandita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Joaquina Primera (Bellmunt del Priorat, Priorat).[5]

Referències

  1. «Millerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 novembre 2014].
  2. «Nomenclàtor». Grup Mineralògic Català. [Consulta: 11 agost 2023].
  3. 3,0 3,1 Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 7 abril 2023]. 
  4. «Vocabulari de Mineralogia». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 11 agost 2023].
  5. Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].

Notes

  1. El Nomenclàtor (2023), publicat pel Grup Mineralògic Català, proposa respectar la grafia original publicada per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) per als topònims i antropònims, de tal manera que aquest mineral que rep el nom en honor de William Hallowes Miller ha d'anomenar-se millerita.[2] En Carles Curto Milà, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona adoptava aquesta norma a la presentació de la primera edició del Nomenclàtor de l'any 2010.[3] Tant el Diccionari de Geologia (1997) com el Vocabulari de Mineralogia (2000), tots dos publicats per l'IEC, realitzen transcripció fonètica dels noms oficials de l'IMA independentment de l'arrel del nom del mineral. Segons aquest criteri aquest mineral ha d'anomenar-se mil·lerita.[4]

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9