Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mikhaïl Nésterov

Plantilla:Infotaula personaMikhaïl Nésterov
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1862 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Ufà (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou
Acadèmia Imperial de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, filòsof Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió del Poble Rus Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història, paisatge, art sacre, pintura de gènere i retrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentSimbolisme rus Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 18dca584-5550-4e53-a98a-cf4e45958be9 Discogs: 3711498 Modifica el valor a Wikidata

Mikhaïll Vassílievitx Nésterov, en ciríl·lic: Михаил Васильевич Нестеров (Ufà, Imperi Rus, 31 de maig de 1862 - Moscou, 18 d'octubre de 1942), va ser un pintor rus, el representant més destacat del simbolisme religiós al seu país.

Va rebre classes de Pàvel Txistiakov a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i més tard es va unir al grup de pintors realistes russos autodenominats els Peredvíjniki. La seva obra La visió del jove Bartomeu (1890-91), on plasma la conversió de Sergi de Ràdonej, és considerada com l'inici del simbolisme rus i la seva primera obra mestra. De 1890 a 1910, Nésterov va residir a Kíev i a Sant Petersburg, ciutats on va pintar frescos a la Catedral de Sant Vladímir (Kíev) i a l'església del Salvador sobre la Sang Vessada (Sant Petersburg). El 1910 es va instal·lar a Moscou, on va passar la resta de la seva vida treballant per al Convent de Santa Marta i Santa Maria (Marfo-Marïinski). Fidel devot de l'Església Ortodoxa russa, no va donar suport a la Revolució d'Octubre de 1917 ni hi va simpatitzar, però va romandre a la Unió Soviètica fins a la seva mort.

A part de les seves obres d'assumpte religiós, va ser un retratista excel·lent, encara que no va abordar aquest gènere fins al 1906, ja en plena maduresa.[1] Entre d'altres personalitats, va pintar Ivan Ilín, Ivan Pàvlov, Otto Schmidt, Vera Múkhina o Pàvel Florenski.

Algunes de les obres mestres de Mikhaïl Nésterov es conserven al Museu Rus de Sant Petersburg i a la Galeria Tretiakov de Moscou.

Galeria

Notes

  1. La pintura russa... (2009), pàg. 152.

Bibliografia

  • Diversos autors: La pintura russa del segle xix a la Galeria Tretiakov, BBV, 2009.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9