Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Meta-Wiki

Infotaula de lloc webMeta-Wiki
URLhttps://meta.wikimedia.org/ Modifica el valor a Wikidata
Tipuswiki especial de Wikimedia, wiki amb script de conversió, lloc Wikimedia multillenguoide i lloc Wikimedia multiscript Modifica el valor a Wikidata
Llenguamúltiples llengües Modifica el valor a Wikidata
Motor de programariMediaWiki Modifica el valor a Wikidata
PropietariFundació Wikimedia Modifica el valor a Wikidata
Llançament9 novembre 2001 Modifica el valor a Wikidata

La Wikimedia Meta-Wiki, Meta-Wikipedia, Metapedia o, simplement Meta, és un lloc web de suport de la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure i els seus projectes germans de la Fundació Wikimedia. Com les diferents Viquipèdies, la Meta-Wikipedia s'edita també com un wiki.

Durant la primera fase d'existència de la Viquipèdia, les discussions sobre el projecte i, en especial, sobre les polítiques a seguir, tenien lloc sovint en la mateixa Viquipèdia, encara que l'esmentada metadiscussió no fos de contingut enciclopèdic.

A més, alguns usuaris volien un fòrum on no haguessin d'estar limitats per la política del punt de vista neutral de la Viquipèdia, de manera que poguessin escriure assaigs expressant les seves pròpies opinions sobre els assumptes que cobria l'enciclopèdia.

En resposta a aquestes preocupacions, es va crear la Meta-Wikipedia el novembre de 2001.

La Meta-Wiki és actualment una de les principals vies de discussió per als viquimedistes, especialment a nivell de governança del moviment, juntament amb altres mitjans, com ara les llistes de correu.

Originàriament enfocada a la versió en llengua anglesa, la Meta-Wiki es va convertir des de la seva actualització del programari wiki a la fase III, conegut des de llavors com a MediaWiki, en un fòrum de discussió multilingüe utilitzat per totes les comunitats lingüístiques dels projectes Wikimedia.

Meta-Wiki no s'ha de confondre amb MetaWiki.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9