Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Messier 35

Infotaula objecte astronòmicMessier 35
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)I Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJean-Philippe Loys de Cheseaux Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1745 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra2.800 a. ll. [1]
1.185,769 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi12 a. ll.[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,1 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,1301 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−3,06 mas/a [5]
−2,9336 mas/a [4]
−2,933 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)0,65 mas/a [5]
2,2784 mas/a [4]
2,278 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−8 km/s[6]
−7,7 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 8m 54s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)24° 19' 59.988''[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,21[8] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC2168 Modifica el valor a Wikidata
M 35 (Catàleg Messier)
NGC 2168 (New General Catalogue)
Collinder 82 (Catàleg Collinder)
Melotte 41 (Catàleg Melotte)
OCl 466.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations)
C 0605+243 (Catàleg Caldwell)
[KPR2004b] 87
[KPS2012] MWSC 0754 Modifica el valor a Wikidata

Messier 35 (M 35, o *NGC 2168) és un cúmul obert en la constel·lació dels Bessons. Va ser descobert per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i redescobert independentment per John Bevis abans de 1750. Va ser catalogada per Charles Messier el 1764

M35 conté diversos centenars d'estrelles (Ake Wallenquist ha contat 120 amb magnitud aparent superior a 13) disperses en l'àrea que cobreix la lluna plena (28 arcminut). El Sky Catalogue 2000.0 i la primera edició d'Uranometria 2000.0 concedeixen 200 membres. A una distància d'uns 2800 anys llum de la Terra correspon a un diàmetre de prop de 24 anys llum. El cúmul té una edat d'entre 95 i 110 milions d'anys i conté algunes estrelles que ja han abandonat la seqüència principal, entre les quals s'inclouen diverses gegants grogues i taronges de tipus espectral G tardà o K primerenc. El seu tipus Trumpler és III 3 r, i s'aproxima a nosaltres a raó de 5 km/s.

Observació

És observable a ull nu en bones condicions atmosfèriques. Amb un petit telescopi es poden resoldre les estrelles principals, a més és possible observar el cúmul obert (NGC 2158) més dens, més antic i més llunyà (al voltant de 16.000 anys llum).

Referències

  1. 1,0 1,1 «Messier 35». [Consulta: 3 març 2017].
  2. «Integrated parameters of star clusters: a comparison of theory and observations» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2010, pàg. 1491–1506. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16213.X.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  5. 5,0 5,1 Marcelo Assafin «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  6. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  7. 7,0 7,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  8. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.

Enllaços externs

  • SEDS (anglès)
  • Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9