Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Messier 12

Infotaula objecte astronòmicMessier 12
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)IX Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Messier[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment30 maig 1764[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,005 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi38 a. ll.[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−7,31[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,07 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−10,61 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,29 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−41,4 km/s[3]
−43,5 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 47m 14.1799s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2° 3' 5.2992''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,15[6] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6218 Modifica el valor a Wikidata

Messier 12 (M12 o NGC 6218) és un cúmul globular de la constel·lació de serpentari. Va Ser descobert per Charles Messier el 1764.

Situat aproximadament a 3º del cúmul M10, es troba a una distància de 16.000 anys llum i té un diàmetre espacial de ~ 75 anys llum. La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) és igual a la 8.52, la seva magnitud en banda V (filtre verd) és igual a la 7.68; el seu tipus espectral és F8: fotogràficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que conté.

De la seva velocitat radial, -43.5 km/s, es dedueix que s'apropa a la Terra a més 156 600 km/h: aquesta velocitat és originada per la combinació de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Làctia, a més de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra.

És un cúmul globular molt pobre en estrelles variables: fins al moment actual (any 2006) només se n'ha descobert una :[7] es tracta d'una estrella variable Cefeida (del tipus W Virginis) amb un període igual a 15.527 dies; en la seva lluentor màxima arriba a la magnitud 11.91 (en banda V). Un estudi publicat en 2006 va concloure que el cúmul va perdre sobre un milió d'estrelles de massa baixa, és per això que hi ha poca quantitat d'aquest tipus d'estrelles en el cúmul. Els autors suposen que van ser arrencades del cúmul per influència de la força gravitacionals de la Via làctia.[8]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Messier 12». [Consulta: 25 agost 2017].
  2. Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  4. 4,0 4,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  5. 5,0 5,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
  6. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.
  7. «Dades sobre Messier 12».
  8. «How to steal a million stars?». Arxivat de l'original el 2006-08-14. [Consulta: 21 gener 2008].

Enllaços externs

  • Messier 12 - SEDS Messier (anglès)
  • Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9