Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Melilotus

Infotaula d'ésser viuMelilotus Modifica el valor a Wikidata

melilot Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
SubfamíliaFaboideae
GènereMelilotus Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1754
Nomenclatura
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Melilotus és un gènere de plantes amb flors de la família de les fabàcies. Els seus membres són plantes cultivades o bé males herbes dels camps cultivats. Són espècies originàries d'Europa i Àsia, i actualment s'han estès per tot el món.

Usos

Els Melilotus són aliment de diverses larves de lepidòpters, com les del gènere Coleophora.

Es fan servir sovint com a adob verd perquè, colgant-les, les plantes retornin al sòl el nitrogen que han fixat els microorganismes simbiòtics de les seves arrels. Precisament, una de les espècies de Rhizobium s'anomena Rhizobium meliloti.

Anticoagulant

Aquest llegum és comunament conegut per la seva olor dolça, causada per la presència de cumarina als seus teixits. La cumarina, tot i que és responsable de l'olor dolça del fenc i de l'herba acabada de segar, té un sabor amarg, i, com a tal, possiblement actua com un mitjà de la planta per desincentivar el consum dels animals.[1] Els fongs (incloent-hi Penicillium, Aspergillus, Fusarium, i Mucor [2]) poden convertir la cumarina en dicumarol, un tòxic anticoagulant. En conseqüència, el dicumarol es pot trobar en el melilot en descomposició, i va ser la causa de l'anomenada malaltia melilot, descrita per Frank Schofield en el bestiar en la dècada de 1920[3] i estudiada, en la dècada de 1940, per Karl Paul Link i el seu equip, que van descobrir la warfarina.[4] Algunes varietats del melilot (trèvol dolç) s'han desenvolupat amb baix contingut de cumarina i són més segurs per al farratge i l'ensitjat [5]

Taxonomia

Als Països Catalans són espècies autòctones les següents:[6]Melilotus altissima, M. neapolitana, M. indica, M. italica, M. alba, M. sicula, M. infesta, M. sulcata, M. segetallis, M. elegans i M. officinalis.

Referències

  1. «Phytochemicals.info:Coumarin». [Consulta: 26 novembre 2011].
  2. Edwards WC, Burrows GE, Tyr RJ: 1984, Toxic plants of Oklahoma:clovers. Okla Vet Med Assoc 36:30-32.
  3. «Dicoumarol (moldy sweet clover) toxicosis in a group of Holstein calves». J Vet Diagn Invest 7:420-422, 1995.
  4. Overman, R. S .; Stahmann, M. A .; Huebner, C. F .; Sullivan, W. R .; Spero, L .; Doherty, D. G .; Ikawa, M .; Graf, L. H .; Roseman, S .; Link, K. P. «[http: //www.jbc.org/content/153/1/5.full. pdf Studies on the hemorrhagic sweet clover disease. III. Anticoagulant activity and structure in the 4- hydroxycoumarin group]». Journal of Biological Chemistry, 153, 1944, pàg. 5-24.
  5. «Sweet clovers: What is the difference between yellow sweet clover and white sweet clover?».
  6. Flora dels Països catalans Bolòs i Vigo Barcelona 1980

Enllaços externs

  • ILDIS as of November 2005
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9