Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Meiningen

Plantilla:Infotaula geografia políticaMeiningen
Imatge
Tipusmunicipi urbà i capital de districte Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 33′ 00″ N, 10° 25′ 00″ E / 50.55°N,10.4167°E / 50.55; 10.4167
EstatAlemanya
Estat federatTuríngia
DistricteDistricte de Schmalkalden-Meiningen Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població24.867 (2023) Modifica el valor a Wikidata (418,21 hab./km²)
Geografia
Superfície59,46 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud287 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cap de governFabian Giesder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal98617 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic03693 i 036943 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webmeiningen.de Modifica el valor a Wikidata

Meiningen és una ciutat mitjana del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya. La ciutat, que té una població de prop de 21.500 habitants, és a la vall del riu Werra a l'est del Rhön muntanyes.

Henneberger Haus

La ciutat fou mencionada per primera vegada l'any 928 com una de les principals parades de les rutes comercials que travessaven la regió. La ciutat situada a les ribes del riu Werra esdevingué amb el pas del temps, l'any 1680, es convertí en la capital del petit ducat de la línia ernestia de Saxònia-Meiningen. Amb la caiguda de la monarquia l'any 1918 es convertí durant dos anys en la ciutat lliure de Meiningen associada a la recent creada República de Weimar, l'any 1920 s'integrà en el nou land de Turíngia.

Amb la creació de la República Democràtica d'Alemanya l'any 1949, Meiningen s'integrà al bezirk de Suhl. L'any 1990, amb la reunificació, s'incorporà de nou al land de Turíngia.

El desenvolupament de la ciutat ha anat lligat, en una primera etapa, amb la casa ducal de Saxònia-Meiningen i en una segona etapa amb l'esdevenir històric dels territoris de l'est d'Alemanya. El fet que Meiningen fos capital d'un ducat sobirà i l'interès de la família ducal amb la cultura, el teatre n'és una bona mostra, feu créixer en població i renom la ciutat. I d'altra banda, el fet que Meiningen quedés al costat oriental del país feu que a partir de 1990 la població es veu any rere any reduïda considerablement (ha perdut un 20% de la població en tan sols deu anys).

L'església i la MarktPlatz de Meiningen.

Si la ciutat és coneguda internacionalment és pel teatre que si desenvolupa. Des dels temps del ducat fou una de les principals seus de teatre d'Alemanya i prova d'això és el magnífic teatre construït a la primera dècada del segle xx i els nombrosos festivals que s'hi organitzen any rere any. A Meiningen hi visqueren i hi treballaren Richard Strauss, Max Reger i Hans von Bülow entre d'altres. Hi era fill d'aquesta vila alemanya, el que fou el més complet violoncel·lista del segle xix, en Friedrich Kummer (1797-1879).

La ciutat també ofereix la possibilitat de visitar el museu del Palau ducal d'Elisabethenburg. El palau d'estil barroc i construït el segle xvii per albergar els ducs de Saxònia-Meiningen avui ofereix la possibilitat de visitar-lo, descobrint els tresors que durant anys reuniren la família ducal alhora també es pot veure un museu de la música i un museu de la literatura.

Fills il·lustres

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9