Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Megafauna

El mamut és un exemple de megafauna extinta.
Corbes de supervivència de les poblacions de mamífers de grans dimensions des de l'arribada de l'Homo sapiens a l'Àfrica, Austràlia, Amèrica del Nord i Madagascar, expressades en el percentatge de disminució d'espècies al llarg del logaritme d'un quiloany (ka, mil anys).

La megafauna són el conjunt d'espècies d'animals terrestres grans. El concepte "grans" varia segons l'autor, i va des de 40 kg,[1] passant per 44 kg,[2][3] 45 kg,[4] 100 kg,[5] fins a 250 kg.[6] En aquest darrer cas, s'acostumen a dividir en megafauna petita (250–500 kg), mitjana (500–1.000 kg) i gran (més de 1.000 kg).[6]

La megafauna està constituïda tant d'espècies existents com d'espècies que s'han extingit en temps geològics recents. Els animals classificats com a megafauna són normalment estrategs de la K, amb una llarga longevitat, taxa de creixement baixa, taxa de mortalitat també baixa, i amb pocs depredadors capaços de matar adults. Aquestes característiques han fet a la megafauna extremadament vulnerable a l'explotació humana. Els grans animals amb popularitat, sovint anomenats megafauna carismàtica, són sovint utilitzats pels grups ecologistes per a promoure l'atenció de la gent respecte al mal que estem infligint als ecosistemes.

Referències

  1. Defense of the Earth. Past consequences of climate change: Evolutionary history of the mammals. Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.
  2. Stuart, A. J. (1991). Mammalian extinctions in the Late Pleistocene of northern Eurasia and North America. Biol. Rev. 66: 453–562.
  3. Anon. Quaternary Paleobiology Update Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.. The Quaternary Times 29 (1): (1999).
  4. Corlett, R. T. (2006). Megafaunal extinctions in tropical Asia Arxivat 2008-12-30 a Wayback Machine.. Tropinet 17 (3): 1–3.
  5. Martin, P. S. & Steadman, D. W. (1999). Prehistoric extinctions on islands and continents. In: Extinctions in near time: causes, contexts and consequences (MacPhee, R. D. E., ed.), pp. 17–56. New York: Kluwer/Plenum.
  6. 6,0 6,1 Choquenot, D., & Bowman, D. M. J. S. (1998). Marsupial Megafauna, Aborigines and the Overkill Hypothesis: Application of Predator-Prey Models to the Question of Pleistocene Extinction in Australia. Global Ecology and Biogeography Letters 7 (3): 167-180.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9