|
Mefistòfil
Mefistòfil és un dimoni que apareix sovint per obres germàniques, essent la més famosa «Faust» de Johann Wolfgang von Goethe, on encarna el diable a qui el protagonista ven la seva ànima, i totes les històries derivades d'aquesta llegenda. En la jerarquia demoníaca tradicional del cristianisme és un dels dimonis que acompanyen Satan, ocupant un lloc privilegiat juntament a Astarot i Azazel. El seu nom alterna amb el de Mefisto o Mefistòfeles. Es presenta sovint com un servent o un mag que pot complir els desitjos a canvi de la salvació o el servei de la persona, per tant és una personificació de la temptació i el pecat (al qual els individus sucumbeixen voluntàriament, a diferència de les acciones negatives d'altres dimonis). La seva popularitat creixent des del Romanticisme l'ha fet aparèixer en nombroses obres d'art i referències gòtiques. EtimologiaEl nom Mefitòfil és una adaptació del nom alemany més generalitzat i utilitzat per Goethe, Mephistopheles. El nom presenta diverses formes en aquesta llengua: Mephostophilis, Mephistophilus, Mephostophiles, Mephostophilus. La forma més antiga és Mephostophiles, que es pot interpretar seguint el grec μή (mē) ‘no’, i φῶς, φωτός (phōs, photós) ‘llum’ com ‘qui no estima la llum’ o ‘l'enemic de la llum’; o bé amb les arrels hebrees mefiz-tofel[1] ‘el destructor enganyador’, en aquest cas entroncant amb les divinitats i genis enganyadores o tramposes pròpies de totes les mitologies. Dins la llegenda de Faust El nom s'associa amb la llegenda de Faust de finals del segle XVI, relacionada amb un erudit —sobre la base de l'històric Johann Georg Faust— que es jugà l'ànima amb el diable. En la versió de 1725, que és la que Goethe llig, Mefistòfil és un dimoni en forma de frare franciscà invocat per Faust en un bosc fora de Wittenberg. Aparicions de MefistòfilAlgunes obres o ocurrències cèlebres d'aquest dimoni:
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mefistòfil
|
||||||||||
