Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

McCune-Reischauer

La romanització McCune-Reischauer és un dels dos sistemes més usats per la romanització de l'idioma coreà, al costat de la romanització revisada del coreà, la qual va substituir a la primera a partir de l'any 2000. La romanització revisada és el sistema oficial a Corea del Sud. Una variant del sistema de McCune-Reischauer es fa servir com a sistema oficial a Corea del Nord.

Aquest sistema va ser creat en l'any 1937 per George M. McCune i Edwin O. Reischauer. Amb unes poques excepcions, no intenta transliterar un text coreà, sinó representar la pronunciació fonètica. Un tercer sistema, la romanització Yale és un sistema que es fa servir en la transliteració, però només es fa servir en lingüística.

Guia simplificada

Vocals

Hangul
Romanització a ae ya yae ŏ e* ye o wa wae oe yo u we wi yu ŭ ŭi i
* e – escrit com ë després de ㅏ i ㅗ

Consonants

Hangul
Romanització Inicial k kk n t tt r m p pp s ss - ch tch ch' k' t' p' h
Final k k n t - l m p - t t ng t - t k t p t
  • Els dígrafs consonants (ㄳ, ㄵ, ㄶ, ㄺ, ㄻ, ㄼ, ㄽ, ㄾ, ㄿ, ㅀ, ㅄ) només existeixen en finals.
Consonanat inicial de la següent síl·laba

(†)

K

N

T

(R)

M

P

S

CH/J

CH'

K'

T'

P'

H
Final
consonant
ㅇ NG NG NGG NGN NGD NGN NGM NGB NGS NGJ NGCH' NGK' NGT' NGP' NGH
ㄱ K G KK NGN KT NGN NGM KP KS KCH KCH' KK' KT' KP' KH
ㄴ N N N'G NN ND LL NM NB NS NJ NCH' NK' NT' NP' NH
ㄹ L R LG LL LD LL LM LB LS LCH LCH' LK' LT' LP' RH
ㅁ M M MG MN MD MN MM MB MS MJ MCH' MK' MT' MP' MH
ㅂ P B PK MN PT MN MM PP PS PCH PCH' PK' PT' PP' PH

† Una consonant inicial després d'una vocal per indicar absència de so.

Exemples

  • 부산 Pusan
  • 못하다 motada (pronunciació: 모타다)
  • 먹다 mŏkta (pronunciació: 먹따)
  • 먹었다 mŏgŏtta (pronunciació: 머걷따)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9