Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mazyàdides

Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el segle x i el xii. Eren descendents del clan Nàixira de la tribu Banu Àssad, establerts entre Kufa i Hit.

El primer esmentat és Alí (I) ibn Màzyad, que fou protector (himaya) de Sura i el seu districte nomenat pel visir de l'emir buwàyhida Muïzz-ad-Dawla, Abu-Muhàmmad al-Hàssan al-Muhal·labí (visir del 956 al 963). Devia ser jove quan fou nomenat doncs va governar bastants anys, però no se sap gaire cosa del seu govern; en algun moment va dirigir una expedició contra els Banu Khafadja, i el 1003 el seu territori (que no se sap quin era) li fou confirmat pel amir-al-djuyush buwàyhida de l'Iraq, al-Hasan ibn Ustadh Hurmuz; el 1006/1007 va rebre del buwàyhida Bahà-ad-Dawla el territori d'al-Djamiayn a l'Eufrates que abans havia estat dels uqàylides de Mossul i que al llarg del segle va agafar el nom d'al-Hilla (El Camp); als darrers anys de la seva vida va lluitar contra una branca de la família, els Banu Dubays. Ja hauria mostrat submissió o desafiament segons el poder dels seus sobirans. Els mazyàdides eren xiïtes i el seu domini es va estendre per tot el que eren territoris de majoria xiïta de l'Iraq incloent Karbala i Nadjaf i amb capital a al-Hilla.

Alí hauria mort després de més de 55 anys de regnat el 1017 i l'hauria succeït un fill tingut ja de gran, el jove de catorze anys Dubays (I) ibn Alí.

Vageu article principal: Dubays ibn Alí.

Dubays va conservar la seva posició fins a la seva mort el 1082 a l'edat de vuitanta anys. El va succeir el seu fill Abu-Kàmil Mansur que va regnar poc temps. Va tenir com a successor el seu fill Sàdaqa (I) ibn Mansur sent reconegut pel sultà seljúcida Màlik-Xah I com a senyor dels territoris de l'Iraq central a l'oest del Tigris. Es va fer independent dels seljúcides vers el 1102 però fou derrotat i mort la batalla d'al-Numaniyya, prop d'al-Madain, el 1108. El seu fill Dubays (II) ibn Sàdaqa fou fet presoner i no va poder retornar a al-Hilla fins al 1118.

Vegeu articles principals: Sàdaqa ibn Mansur i Dubays ibn Sàdaqa.

Dubays ibn Sàdaqa es va haver de refugiar a Maragha amb el seljúcida Massud ibn Muhàmmad que el 1135 el va fer matar junt amb el califa al-Mústarxid. El va succeir el seu fill Sàdaqa (II) ibn Dubays, que va sostenir a Massud ibn Muhàmmad contra el seu nebot Daud ibn Mahmud, però va morir en el curs de la lluita (1137/1138) i el va succeir el seu germà Muhàmmad ibn Dubays que fou expulsat al cap de poc pel seu germà Alí (II) ibn Dubays.

A la seva mort el 1150/1151 al-Hilla va passar al domini del califa al-Muktafí encara que el domini d'aquest s'alternava amb els dels generals turcs del sultà seljúcida Muhàmmad ibn Arslan-Xah i finalment el califa va abandonar la ciutat el 1156/1157 i la van deixar en mans dels generals del sultà fins al 1163 quan al-Mústanjid va enviar un exèrcit que amb el suport dels beduïns Banu l-Muntafik va ocupar la ciutat. Els mazyàdides que hi vivien foren massacrats així com els seus partidaris asadites; els que es van escapar de la matança van haver de fugir.

Llista d'emirs

Genealogia

  • Màzyad
    • Alí I
      • Dubays I
        • Mansur
          • Sàdaqa I
            • Dubays II
              • Sàdaqa II
              • Muhàmmad
              • Alí II
            • Badran
            • Mansur
      • Al-Muqàl·lad
      • Thàbit

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9