Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Matriu d'adjacència

Una matriu d'adjacència és una matriu quadrada que s'utilitza com una forma de representar relacions binàries.

Construcció de la matriu a partir d'un graf

  1. Es crea una matriu zero, les columnes i files representen els nodes del graf.
  2. Per cada aresta que uneix dos nodes, se suma 1 al valor que hi ha actualment en la ubicació corresponent de la matriu.
    Si aquesta aresta és un bucle i el graf és no dirigit, llavors se suma 2 en comptes de 1.

Finalment, s'obté una matriu que representa el nombre d'arestes (relacions) entre cada parell de nodes (elements).

Hi ha una matriu d'adjacència única per a cada graf (sense considerar les permutacions de files o columnes), i viceversa.

Exemple

Exemple de graf, per al qual es calcula la matriu d'adjacència.

La matriu d'adjacència per al graf de la figura ve donada per:

Propietats de la matriu d'adjacència

  • Per a un graf no dirigit la matriu d'adjacència és simètrica.
  • El nombre de camins C i, j (k), travessant k arestes des del node i al node j, ve donat per un element de la potència k -èsima de la matriu d'adjacència:

Comparació amb altres representacions

Hi ha altres formes de representar relacions binàries, com ara els parells ordenats o els grafs. Cada representació té les seves prestacions. En particular, la matriu d'adjacència és molt utilitzada en la programació informàtica, perquè la seva naturalesa binària i matricial calça perfecte amb la dels ordinadors. No obstant això, una persona normal i corrent se li farà molt més senzill comprendre una relació descrita mitjançant grafs, que mitjançant matrius d'adjacència. Una altra representació matricial per a les relacions binàries és la matriu d'incidència.

Aplicacions

La relació entre un graf i el vector i valor propi de la seva corresponent matriu d'adjacència s'estudien en la teoria espectral de grafs .

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9