Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Material físsil

En enginyeria nuclear, un material físsil és un material capaç de sostenir una reacció en cadena de fissió nuclear. Per definició, el material físsil pot sostenir una reacció en cadena amb neutrons de qualsevol energia. L'energia dels neutrons predominant pot venir de qualsevol dels neutrons lents (és a dir, un sistema tèrmic) o dels neutrons ràpids. Les substàncies físsils es poden utilitzar per alimentar els reactors tèrmics, els reactors de neutrons ràpids i els explosius nuclears.

Físsil vs fissionable

D'acord amb la regla físsil, per a un element pesant amb 90Z100, els seus isòtops amb 2 × Z - N = 43 ± 2, amb poques excepcions, són físsils (on N = nombre de neutrons i Z = nombre de protons).[1][2][nota 1]

"Físsil" és diferent de "fissionable". Un núclid capaç de patir fissió (fins i tot amb una baixa probabilitat), després de la captura d'un neutró d'alta energia es coneix com a "fissionable". Un núclid fissionable que pot ser induït a la fissió amb un neutró tèrmic de baixa energia, amb una alta probabilitat, es coneix com a "físsil."[3] Encara que els termes anteriorment eren sinònims, els materials fissionables inclouen també aquells (com ara l'urani 238) que poden ser fissionats només amb neutrons d'alta energia. Com a resultat, els materials físsils (com l'urani 235) són un subconjunt dels materials fissionables.

Notes

  1. La regla físsil així formulada indica 33 isòtops amb probabilitat físsil: Th-225, 227, 229; Pa-228, 230, 232; U-231, 233, 235; Np-234, 236, 238; Pu-237, 239, 241; Am-240, 242, 244; Cm-243, 245, 247; Bk-246, 248, 250; Cf-249, 251, 253; Es-252, 254, 256; Fm-255, 257, 259. Només tretze (incloent una isòmer nuclear metaestable de llarga vida) tenen una vida mitjana d'almenys un any: Th-229, U-233, U-235, Np-236, Pu-239, Pu-241, Am-242m, Cm-243, Cm-245, Cm-247, Cf-249, Cf-251 i Es-252. D'aquests, només l'U-235 és d'origen natural. És possible amb un reactor ràpid d'U-233 i de Pu-239 a partir dels isòtops naturals més comuns (el Th-232 i l'U-238, respectivament) per la captura de neutrons. Els altres es produeixen en petites quantitats mitjançant una major absorció de neutrons.

Referències

  1. Ronen Y., 2006. A rule for determining fissile isotopes. Nucl. Sci. Eng., 152:3, pages 334-335. «Enllaç».
  2. doi:10.1016/j.anucene.2010.07.006
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  3. «Slides-Part one: Kinetics». UNENE University Network of Excellence in Nuclear Engineering. [Consulta: 3 gener 2013].

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9