Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Massís de la Maladeta

Aquest article tracta sobre un Massís al Pirineus aragonés. Vegeu-ne altres significats a «Maladeta».
Plantilla:Infotaula indretMassís de la Maladeta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBenasc (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 38′ 12″ N, 0° 38′ 23″ E / 42.636529°N,0.639698°E / 42.636529; 0.639698
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud3.404 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altpic d'Aneto Modifica el valor a Wikidata  (3.404 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata

El massís de la Maladeta o Maleïdes és el massís muntanyenc amb major altura dels Pirineus. Està situat en la part central de la serralada (a l’Aragó), lleugerament al sud de la divisòria d'aigües. Al nord es troba la capçalera de la vall de Benasc, i al sud descendeix la vall de Vallibierna.[1]

La seua orientació és de NO-ES, estant la seua cota més septentrional en la Tuca Blanca de Paderna (2.847 msnm), i la més meridional en el Pic de Russell (3.207 msnm). El Pic d'Aragüells (3.044 msnm) és el seu tresmil més occidental, mentre que l'últim contrafort oriental que supera els 3.000 msnm correspon al Tuc de Molières.

El cim més alt és el pic Aneto (3.403,5 msnm). Altres cims importants són el Pic d'Alba (3118 msnm), La Maladeta (3.308 msnm), el Pic Maldito (3.356 msnm), el Pic de Tempestats (3.290 msnm) i el Pic de Russell (3.185 msnm).

En la cara nord es troba la glacera d'Aneto, que és la més extensa del Pirineu, en regressió igual que la resta de glaceres pirinenques. Més avall es troba el refugi de la Renclusa (2.149 msnm), el punt habitat més alt del massís.

Referències

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9