Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Masúria

Plantilla:Infotaula indretMasúria
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusregió cultural
regió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativavoivodat de Vàrmia i Masúria (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 35′ 00″ N, 21° 05′ 10″ E / 53.583333°N,21.086111°E / 53.583333; 21.086111
Característiques
Altitud312 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície10.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Un llac glaçat de Masúria.

Masúria[1] (en polonès: Mazury; en alemany: Masurenland) és una antiga regió del sud de la Prússia Oriental (actualment Polònia), poblada principalment per eslaus masovis del segle xii ençà, tot i que fou incorporada a Alemanya i només passà a formar part de Polònia després de la Segona Guerra Mundial.

Història

Abans del segle xii gran part del seu territori, aleshores molt boscós i ple d'aiguamolls, era poblat pels bàltics prussians, i en menor mesura, per algunes tribus eslaves antecessores dels polonesos. Després del segle xii els senyors feudals alemanys, sobretot els de l'Orde Teutònic, hi fundaren castells a l'extrem sud del territori dels prussians bàltics que després s'anomenà Masúria, ja que els mateixos conqueridors alemanys van atraure pobladors rurals polonesos procedents de la Masòvia per repoblar els territoris que havien estat despoblats durant la Croada Bàltica al sud de la Prússia Oriental, una característica dels masurians és que després de la Reforma Protestant aquesta població, a diferència de la majoria dels altres polonesos que es mantingueren catòlics, acceptà en general el luteranisme, i això va facilitar la germanització ideològica. Això no obstant, els masurians mantingueren llur dialecte del polonès fins a la primera meitat del segle xx.

Durant la Primera Guerra Mundial la zona de Masúria fou un teatre bèl·lic important, ja que les forces de l'Imperi Rus foren derrotades a la batalla de Tannenberg (1914) pels exèrcits alemanys. El 1918, després de la fi de la guerra, l'aleshores restablert estat polonès reclamà gran part de Masúria per motius ètnics basats en gran part en l'idioma. Després dels arbitratges, laudes i referèndums en què Polònia proposava la integració al seu estat dels territoris més coneguts des del segle xii pels noms alemanys d'Allestein (en polonès Olsztyn) i de Marienwerder (en polonès Kwidzyn), gairebé tot Masúria, especialment el centre, sud i est. Els territoris masurians es mantingueren sota el poder alemany tret de la petita zona extrema del sud anomenada pels alemanys Sudau, que passà a ser part del nou estat polonès.

S'explica l'èxit dels alemanys en els plebiscits de la regió masuriana entre el 1918 i el 1920 per la luteranització dels polonesos masurians i perquè a començaments del segle xx, en vistes a la Primera Guerra Mundial, les autoritats alemanyes tingueren una estratègia de cooptació cap als masurians a causa de la zona estratègica del territori que els masurians habitaven. Després de de la Segona Guerra Mundial es va establir l'actual frontera polonesa, per això tot Masúria passà a ser part de l'actual Polònia.

Ciutats principals

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9