|
Marie von Ebner-Eschenbach
Marie von Ebner-Eschenbach (n. el 13 de setembre del 1830 al castell de Zdislavice a la propera de Kroměříž a Moràvia; m. el 12 de març del 1916 a Viena) fou una escriptora austríaca del Realisme. Amb ironia i un humor amable, descriu la vida de l'aristocràcia, la petita burgesia i el món camperol de Moràvia. La seva narrativa psicològica és considerada una de les més importants de la literatura austríaca de parla alemanya.[1][2] BiografiaMarie von Ebner-Eschenbach, nascuda a la família noble Dubský, duquessa des del 1843, fou la filla del baró Franz Dubský, duc Dubský des del 1843, i de la seva dona, la baronessa Marie von Vockel. Per via paterna, tenia arrels bohèmies i catòliques; per la línia materna tenia arrels saxones i protestants. Va tenir sis germans. Les seves primeres obres són dramàtiques, inspirades en Schiller. Maria Stuart in Schottland (Maria Estuard a Escòcia) va ser la primera obra que publicà. Més endavant es va orientar cap al gènere narratiu i després de la publicació de la novel·la curta Lotti die Uhrmacherin (Lotti, la rellotgera), el 1880, les portes de les editorials es van obrir per a l'autora. El 1887 aparegué la novel·la Das Gemeindekind (El nen de la comunitat), que sempre s'ha considerat important per a la literatura. La novel·la tracta de les tensions entre optimisme i pessimisme. Marie von Ebner-Eschenbach esdevingué tan cèlebre que els seus 70è i 80è aniversari foren grans festivitats a Àustria i Alemanya.[3][4] Tota la vida l'autora lluità contra els pensaments «normals» del seu temps i reclamà que les dones estiguessin actives. No va escriure per a guanyar-se la vida sinó per a canviar la societat amb inspiració i convicció. Des del 1890 havia trobat el seu estil dramàtic per a les novel·les, que contenen molts diàlegs. Les obres Ohne Liebe (Sense amor) i Am Ende (A la fi) foren grans èxits a Berlín i Viena. El 1898 rebé distincions importants de l'estat austrohongarès i el 1900 esdevingué la primera doctora honoris causa de la Universitat de Viena.[5][4] El seu marit va morir el 1898. Després Marie von Ebner-Eschenbach va viatjar repetides vegades a Itàlia i publicà el 1906 les seves memòries sota el títol Meine Kinderjahre (La meva infància).[4] Obra
Referències
Enllaços externs A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Marie von Ebner-Eschenbach  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie von Ebner-Eschenbach
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
