Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Marie von Ebner-Eschenbach

Plantilla:Infotaula personaMarie von Ebner-Eschenbach
Imatge
Karl Blaas: Freifrau Marie von Ebner-Eschenbach, oli, 1873 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Marie Dubský von Třebomyslice Modifica el valor a Wikidata
13 setembre 1830 Modifica el valor a Wikidata
Schloss Zdislawitz (Txèquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1916 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZdislavice (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura alemanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Zdislavice (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, novel·lista, prosista, dramaturga, escriptora de contes Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la social i Bildungsroman Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMoritz von Ebner-Eschenbach Modifica el valor a Wikidata
PareGraf Franz Dubsky Modifica el valor a Wikidata
GermansAdolf Dubský z Třebomyslic
Viktor Dubský von Třebomyslice Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0902211 TMDB.org: 1279876
Musicbrainz: 5fe732cc-0e9e-4c20-9ea7-79561ca55ef4 IMSLP: Category:Ebner-Eschenbach,_Marie_von Find a Grave: 242881890 Project Gutenberg: 35081 Modifica el valor a Wikidata

Marie von Ebner-Eschenbach (n. el 13 de setembre del 1830 al castell de Zdislavice a la propera de Kroměříž a Moràvia; m. el 12 de març del 1916 a Viena) fou una escriptora austríaca del Realisme. Amb ironia i un humor amable, descriu la vida de l'aristocràcia, la petita burgesia i el món camperol de Moràvia. La seva narrativa psicològica és considerada una de les més importants de la literatura austríaca de parla alemanya.[1][2]

Biografia

Marie von Ebner-Eschenbach, nascuda a la família noble Dubský, duquessa des del 1843, fou la filla del baró Franz Dubský, duc Dubský des del 1843, i de la seva dona, la baronessa Marie von Vockel. Per via paterna, tenia arrels bohèmies i catòliques; per la línia materna tenia arrels saxones i protestants. Va tenir sis germans.

Les seves primeres obres són dramàtiques, inspirades en Schiller. Maria Stuart in Schottland (Maria Estuard a Escòcia) va ser la primera obra que publicà. Més endavant es va orientar cap al gènere narratiu i després de la publicació de la novel·la curta Lotti die Uhrmacherin (Lotti, la rellotgera), el 1880, les portes de les editorials es van obrir per a l'autora. El 1887 aparegué la novel·la Das Gemeindekind (El nen de la comunitat), que sempre s'ha considerat important per a la literatura. La novel·la tracta de les tensions entre optimisme i pessimisme. Marie von Ebner-Eschenbach esdevingué tan cèlebre que els seus 70è i 80è aniversari foren grans festivitats a Àustria i Alemanya.[3][4]

Tota la vida l'autora lluità contra els pensaments «normals» del seu temps i reclamà que les dones estiguessin actives. No va escriure per a guanyar-se la vida sinó per a canviar la societat amb inspiració i convicció. Des del 1890 havia trobat el seu estil dramàtic per a les novel·les, que contenen molts diàlegs. Les obres Ohne Liebe (Sense amor) i Am Ende (A la fi) foren grans èxits a Berlín i Viena. El 1898 rebé distincions importants de l'estat austrohongarès i el 1900 esdevingué la primera doctora honoris causa de la Universitat de Viena.[5][4]

El seu marit va morir el 1898. Després Marie von Ebner-Eschenbach va viatjar repetides vegades a Itàlia i publicà el 1906 les seves memòries sota el títol Meine Kinderjahre (La meva infància).[4]

Obra

  • Aus Franzensbad. Leipzig: Lorck, 1858.
  • Maria Stuart in Schottland. Teatre. Viena: Ludwig Mayer, 1860.
  • Das Veilchen. Teatre. Viena: Wallishausser, 1861.
  • Marie Roland. Teatre. Viena: Wallishausser, 1867.
  • Doktor Ritter. Poema dramàtic. Viena: Jasper, 1869.
  • Die Prinzessin von Banalien. Conte. Viena: Rosner, 1872.
  • Das Waldfräulein, 1873.
  • Božena. Novel·la. Stuttgart: Cotta, 1876.
  • Die Freiherren von Gemperlein. Conte. 1878.
  • Lotti, die Uhrmacherin, a "Deutsche Rundschau", 1880.
  • Aphorismen. Berlín: Franz Ebhardt, 1880.
  • Dorf- und Schloßgeschichten. Contes. 1883 (inclou Krambambuli).
  • Zwei Comtessen. Contes. Berlín: Franz Ebhardt, 1885.
  • Neue Dorf- und Schloßgeschichten. Contes. Berlín: Paetel, 1886.
  • Das Gemeindekind. Novel·la. 1887.
  • Unsühnbar. Conte. Berlín: Paetel, 1890.
  • Drei Novellen. Novel·letes. 1892.
  • Glaubenslos?. Conte. Berlín: Paetel, 1893.
  • Das Schädliche. Die Totenwacht. Dos contes. Berlín: Paetel, 1894.
  • Rittmeister Brand. Bertram Vogelweid. Dos Contes. Berlín: Paetel, 1896.
  • Alte Schule. Contes. Berlín: Paetel, 1897.
  • Am Ende. Teatre. Berlín: Bloch, 1897.
  • Aus Spätherbsttagen. Contes. Berlín: Paetel, 1901 (inclou Die Spitzin).
  • Agave. Novel·la. Berlín: Paetel, 1903.
  • Die unbesiegbare Macht. Dos contes. Berlín: Paetel, 1905.
  • Meine Kinderjahre. Esquitxes biogràfiques. Berlín: Paetel, 1906.
  • Altweibersommer. Berlín: Paetel, 1909.

Referències

  1. «Marie Ebner-Eschenbach | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
  2. «Marie, baroness von Ebner-Eschenbach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020].
  3. Hernández, I. «Ebner-Eschenbach, Marie von (1830-1916). »». MCNBiografias.com. [Consulta: 7 març 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Biografie» (en alemany). Deutsches Historisches Museum Berlin. Arxivat de l'original el 2015-09-11. [Consulta: 7 març 2020].
  5. «Ebner-Eschenbach, Marie Freifrau von geborene Freiin von Dubsky, ab 1843 Gräfin von Dubsky». aeiou. Österreich-Lexikon. [Consulta: 7 març 2020].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9