Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Marca de Gal·les

Plantilla:Infotaula indretMarca de Gal·les
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusregió geogràfica Modifica el valor a Wikidata

La Marca de Gal·les o Marca gal·lesa (gal·lès: Y Mers, anglès: Welsh Marches) és una àrea al llarg de la frontera entre Anglaterra i Gal·les a l'illa de la Gran Bretanya. El terme s'utilitzà per primera vegada durant l'edat mitjana quan el Regne d'Anglaterra s'expandí més a través del territori gal·lès tradicional.

Avui Marca de Gal·les és un terme que descriu els comtats al llarg de la frontera amb Gal·les, principalment els del costat anglès de la frontera tot i que no és un terme oficial. Principalment, els comtats que pertanyen a la Marca de Gal·les són Cheshire, Shropshire, Herefordshire i Monmouthshire (un comtat gal·lès). La meitat occidental de Gloucestershire (Anglaterra), així com Flintshire i Wrexham (País de Gal·les), també hi són inclosos.

Etimología

El terme "marca" prové del mot en anglès medieval marche ("regió fronterera, frontera"). El terme va ser agafat del francès antic marche ("límit, frontera"), que al mateix temps venia d'un terme franc derivat del protogermànic markō("frontera, àrea"). El terme és un cognat, ja que tant en anglès com en alemany mark significa frontera. El mot està relacionat també amb els topónims de zones d'Anglaterra, com ara l'antic regne de Mèrcia, el riu Mersey (nom que en anglès antic significava "riu fronterer")[1] o amb noms de zones d'Europa que contenen el sufix -mark, com ara Danmark (Dinamarca).

El terme està llunyanament relacionat amb el verb marcar, terme derivat del mot protoindoeuropeu mereg-, "extrem" o "delimitació".

Orígens de la marca: Mercia i Gal·les

Després de la decadència i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, el qual controlava el sud de la Gran Bretanya fins al voltant de l'any 410 dC, l'àrea que avui és Gal·les comprenia una sèrie de regnes romano-britànics independents, inclòs el regne de Powys a l'est. Durant els segles següents, els angles, els saxons i altres pobles germànics van conquerir i establir-se gradualment a l'est i el sud de la Gran Bretanya. El regne de Mèrcia, sota el reiPenda, es va establir al voltant de Lichfield, i inicialment va establir fortes aliances amb els reis gal·lesos.

No obstant això, els seus successors van intentar expandir els dominis de Mèrcia cap a l'oest en el que ara és Cheshire, Shropshire i Herefordshire. A mesura que el poder de Mèrcia va créixer, una sèrie de ciutats de ciutats mercaderes fortificades del regne com Shrewsbury i Hereford van establir que les seves fronteres al llarg de la muralla d'offa, una muralla construida per ordre d'Offa de Mèrcia.[2]

La marca durant l'edat mitjana

Just després de la conquesta normanda d'Anglaterra, el rei Guillem el Conqueridor va instal·lar tres dels seus confidents més fiables, Hugh d'Avranches, Roger de Montgomerie i William FitzOsbern, com a comtes de Chester, Shrewsbury i Hereford, respectivament, amb la intenció de contenir i sotmetre els gal·lesos. El procés va durar un segle i mai va ser permanentment efectiu.[3]

El terme "Marca de Gal·les" es va utilitzar per primera vegada al Domesday Book de 1086. Durant els següents quatre segles, senyors normands van establir petits senyorius entre el riu Dee i el riu Severn, i més a l'oest. Alguns mercenaris, militars i aventurers feien incursions a Gal·les des de Normandia i altres llocs i després d'assaltar una zona de Gal·les, la fortificaven fortificar i després concedien les terres a als seus senyors.

Referències

  1. Arrowsmith, Peter. Stockport: a History (en anglès), 1997. ISBN ISBN 0-905164-99-7. 
  2. Offa's Dyke – history and guide (en anglès). ISBN 0-7524-1958-7. 
  3. «Norman Castles in Wales» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9