ca Marc Orts

Marc Orts
	(2022)
Biografia
Naixement	1972 (52/53 anys); Barcelona
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	tècnic de so
Premis
	(2022) Gaudí al millor so, per l'obra Tres; (2022) Goya al millor so, per l'obra Tres; (2020) Gaudí al millor so; (2017) Goya al millor so; (2017) Gaudí al millor so; (2016) Gaudí al millor so; (2015) Gaudí al millor so; (2015) Goya al millor so; (2013) Goya al millor so; (2013) Gaudí al millor so; (2011) Goya al millor so; (2010) Gaudí al millor so; (2008) Goya al millor so; (2007) Premis Barcelona de Cinema ;

Marc Orts (Badalona, 1972) és un tècnic de so català, guanyador de set Premis Goya al millor so. El seu pare és crític de cinema i amb 18 anys va començar a treballar en un estudi de so i de doblatge.^[1] Va començar com assistent al departament de so als llargmetratges Mararía i El milagro de P. Tinto (1998), com a editor de so a Els sense nom (1999) i Asfalto (2000) i com a mesclador de so a Manolito Gafotas en ¡Mola ser jefe! i Marujas asesinas (2001). El 2003 fou nominat per primer cop al Goya al millor so per Darkness de Jaume Balagueró.^[2]

Ha guanyat set vegades el Goya al millor so: el 2008 amb L'orfenat, el 2011 amb Buried (Enterrat), el 2013 amb The Impossible, el 2014 amb El Niño, el 2017 amb Un monstre em ve a veure,^[3] el 2022 per Tres i el 2024 per La societat de la neu. A més ha estat nominat a aquest guardó nou cops pel seu treball a Darkness (2003), Mapa dels sons de Tòquio (2010). La piel que habito (2012), EVA (2012), Blackthorn (2012), Anacleto: Agente secreto (2016), Dolor y gloria (2019), Madres paralelas (2021) i Un any, una nit (2023). També ha guanyat vuit premis Gaudí al millor so pel seu treball a REC 2 (2009), The Impossible (2013), El Niño (2014), Anacleto: Agente secreto (2016), Un monstre em ve a veure (2017), Dolor y gloria (2019),^[4] Tres (2022) i Un any, una nit (2023).

També és professor a l'ESCAC - Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya i a l'ECAM de Madrid, i també dona màsters i conferències.^[5] També és responsable de l'equip artístic de so a Deluxe.^[6]

Premis i nominacions

Gaudí al millor so

Any	Pel·lícula	Director	Resultat
2009	No me pidas que te bese porque te besaré	Albert Espinosa	Nominat
2010	REC 2	Jaume Balagueró i Paco Plaza	Guanyador
2011	Buried (Enterrat)	Rodrigo Cortés	Nominat
	Els ulls de la Júlia	Guillem Morales	Nominat
	Herois	Pau Freixas	Nominat
2012	EVA	Kike Maíllo	Nominat
2013	The Impossible	Juan Antonio Bayona	Guanyador
2013	REC 3: Gènesi	Paco Plaza	Nominat
2014	Fill de Caín	Jesús Monllaó	Nominat
2015	El niño	Daniel Monzón	Guanyador
	L'altra frontera	André Cruz Shiraiwa	Nominat
	REC 4	Jaume Balagueró	Nominat
2016	Anacleto: Agent secret	Javier Ruiz Caldera	Guanyador
2016	Atrapa la bandera	Enrique Gato	Nominat
2017	Un monstre em ve a veure	Juan Antonio Bayona	Guanyador
2017	100 metres	Marcel Barrena	Nominat
2019	Superlópez	Javier Ruiz Caldera	Nominat
2020	Dolor y gloria	Pedro Almodóvar	Guanyador
2022	Tres	Juanjo Giménez Peña	Guanyador
2022	Les lleis de la frontera	Daniel Monzón	Nominat
2023	Un any, una nit	Isaki Lacuesta	Guanyador
2023	Les línies tortes de Déu	Oriol Paulo	Nominat

Premi Goya al millor so

Any	Pel·lícula	Director	Resultat
2003	Darkness	Jaume Balagueró	Nominat
2008	L'orfenat	Juan Antonio Bayona	Guanyador
2010	Mapa dels sons de Tòquio	Isabel Coixet	Nominat
2011	Buried (Enterrat)	Rodrigo Cortés	Guanyador
2012	La piel que habito	Pedro Almodóvar	Nominat
	Blackthorn	Mateo Gil	Nominat
	EVA	Kike Maíllo	Nominat
2013	The Impossible	Juan Antonio Bayona	Guanyador
2015	El niño	Daniel Monzón	Guanyador
2016	Anacleto: Agent secret	Javier Ruiz Caldera	Nominat
2017	Un monstre em ve a veure	Juan Antonio Bayona	Guanyador
2020	Dolor y gloria	Pedro Almodóvar	Nominat
2022	Tres	Juanjo Giménez Peña	Guanyador
2022	Madres paralelas	Pedro Almodóvar	Nominat
2023	Un any, una nit	Isaki Lacuesta	Nominat
2024	La societat de la neu	Juan Antonio Bayona	Guanyador