Mar de Mirtos

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Mar de Mirtos

Tipus	mar
Part de	mar Egea
Localització
País de la conca	Grècia
Entitat territorial administrativa	Grècia
36° 56′ N, 23° 45′ E / 36.93°N,23.75°E / 36.93; 23.75
Conca hidrogràfica	conca de la mar Egea

La mar de Mirtos (en grec Μυρτώο Πέλαγος, Mirtoo Pélagos) és la part de la mar Egea que banya la costa sud de la península de l'Àtica i la part oriental del Peloponès, amb les regions de Coríntia, Argòlida, Arcàdia i Lacònia. S'estén des del cap Súnion, a l'extrem de l'Àtica, fins a l'illa de Citera, i a l'est limita amb les Cíclades occidentals (Kea, Kithnos, Sèrifos, Sifnos i Melos). Pel sud connecta amb la mar de Creta, mentre que pel nord-est, a través del canal de Corint, connecta amb el golf de Corint, que és part de la mar Jònica.

S'obre en dos grans entrants a la costa grega:

• el golf Sarònic, entre l'Àtica i l'Argòlida, on hi ha un dels extrems de l'esmentat canal de Corint. Inclou les anomenades illes Saròniques (Salamina, Egina i Hidra) i el port del Pireu, que és la sortida d'Atenes al mar;
• el golf Argòlid, entre l'Argòlida i l'Arcàdia, a l'extrem del qual hi ha el port de Nàuplia.

Aquesta mar és molt anomenada en l'antiguitat clàssica (hi fan referència, entre d'altres, Horaci, Plini el Vell i Estrabó), tot i que l'origen del seu nom és controvertit. Segons alguns, deriva de l'heroi mític Mirtil, que fou llançat al mar per Pèlops; segons uns altres, el nom ve de la donzella Mirto; finalment, es creu que pugui provenir de la petita illa de Mirtos.