Arran de la seva discapacitat intel·lectual, forma part de la Confederació Mexicana d'Organitzacions en favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual, que pren accions per a assegurar que es compleixen els drets dels discapacitats amb el suport de Human Rights Watch.[1][2] Entre d'altres, va sol·licitar a tots els partits polítics mexicans la consideració de les minusvàlies intel·lectuals i dificultats d'aprenentatge en les mesures que executen.[3]
«
(castellà) Las personas con discapacidad intelectual no somos niños eternos, porque podemos decidir, opinar e involucrarnos de temas en común y hacernos responsables. Queremos que nos consulten sobre las leyes que se hacen; eso nos permitirá ser parte de las decisiones del país.
(català) Les persones amb discapacitat intel·lectual no som nens eterns, perquè podem decidir, opinar i involucrar-nos en temes en comú i fer-nos-en càrrec. Volem que ens consultin sobre les lleis que es fan; això ens permetrà ser part de les decisions del país.
»
Castro personalment advoca per l'accessibilitat lingüística de documents vinculats a decisions polítiques, a més de la inclusió de discapacitats en partits polítics i actes electorals.[4] A més, va formar part de la delegació mexicana que va presentar a les Nacions Unides un report sobre els drets relacionats amb les minusvàlies i d'ençà del 2020 és representant regional del grup Empower Us, que pertany a la xarxa global Inclusion International.[1][5] També va encapçalar la consulta en línia sobre la participació política de les persones amb discapacitat intel·lectual i psicosocial i va moderar una taula de treball a la Cimera Internacional d'Autogestores i Autogestors.[6]
Fins i tot va presentar una proposta al Parlament de les Persones amb Discapacitat 2022 per a reformar el Codi Civil de la Ciutat de Mèxic erradicant la figura del curador. La proposta va ser enviada al Congrés de la Ciutat de Mèxic a l'espera d'una resposta.[7]
