Mappa Selenographica
Mappa Selenographica és un atles lunar publicat entre 1834 i 1836 en 4 parts, obra dels astrònoms alemanys Wilhelm Beer (1777-1850) i Johann Heinrich von Mädler (1794-1874). Va ser la cartografia més detallada de la Lluna durant quaranta anys, fins a l'aparició del mapa de Julius Schmidt (1825-1884) publicat el 1878.[1] Després de la publicació del Mappa Selenographica, Mädler va acceptar el lloc de director en l'Observatori de Dorpat a Estònia, finalitzant la seva col·laboració d'anys amb Beer. CaracterístiquesEl mapa de Beer i Mädler va ser el primer que es va presentar dividit en quadrants, incloent una escala graduada, paral·lels i meridians. El 1837 es va publicar un volum addicional titulat Der Mond, en el qual s'incorporaven mesures micromètiriques del diàmetre de 148 cràters i l'altura de 830 muntanyes, deduïdes per la grandària de les seves ombres.[1] El diàmetre del cercle format pels quatre quadrants del mapa és de 97,5 cm.[2] El seu títol complet en llatí és:
Els gravats van ser realitzats per Carolus Vogel, i va ser imprès a Berlín el 1834 per Simon Schropp & Soc. L'obra està dedicada al rei Frederic VI de Dinamarca. ImatgeImatge composta dels quatre quadrants que formen el mapa, procedents d'un exemplar digitalitzat de la Universitat de Dresden: Referències
Enllaços externs
|