Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mappa Selenographica

Infotaula de llibreMappa Selenographica
(la) Mapa Selenographica Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorWilhelm Beer
Johann Heinrich von Mädler Modifica el valor a Wikidata
Publicació1834
1836 Modifica el valor a Wikidata
Gènereatles Modifica el valor a Wikidata
Altres
OCLC123210706 Modifica el valor a Wikidata

Mappa Selenographica és un atles lunar publicat entre 1834 i 1836 en 4 parts, obra dels astrònoms alemanys Wilhelm Beer (1777-1850) i Johann Heinrich von Mädler (1794-1874). Va ser la cartografia més detallada de la Lluna durant quaranta anys, fins a l'aparició del mapa de Julius Schmidt (1825-1884) publicat el 1878.[1]

Després de la publicació del Mappa Selenographica, Mädler va acceptar el lloc de director en l'Observatori de Dorpat a Estònia, finalitzant la seva col·laboració d'anys amb Beer.

Característiques

El mapa de Beer i Mädler va ser el primer que es va presentar dividit en quadrants, incloent una escala graduada, paral·lels i meridians. El 1837 es va publicar un volum addicional titulat Der Mond, en el qual s'incorporaven mesures micromètiriques del diàmetre de 148 cràters i l'altura de 830 muntanyes, deduïdes per la grandària de les seves ombres.[1] El diàmetre del cercle format pels quatre quadrants del mapa és de 97,5 cm.[2]

El seu títol complet en llatí és:

Mappa
SELENOGRAPHICA
totam Lunae hemisphaeram visibilem complectens
Observationibus propriis

(Mapa
SELENOGRÀFIC
de tots els hemisferis de la Lluna visibles complets
D'observacions pròpies)

Els gravats van ser realitzats per Carolus Vogel, i va ser imprès a Berlín el 1834 per Simon Schropp & Soc. L'obra està dedicada al rei Frederic VI de Dinamarca.

Imatge

Imatge composta dels quatre quadrants que formen el mapa, procedents d'un exemplar digitalitzat de la Universitat de Dresden:

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9