Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Maodez Glanndour

Plantilla:Infotaula personaMaodez Glanndour
Biografia
Naixement(fr) Louis Augustin Le Floc'h Modifica el valor a Wikidata
7 març 1909 Modifica el valor a Wikidata
Pontrieux (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Louannec (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, sacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMaodez Glanndour Modifica el valor a Wikidata

Maodez Glanndour fou el sobrenom de Loeiz ar Floc'h (Pontrev, 1909 - Lannion, 1986), sacerdot i escriptor en bretó. Va exercir com a rector a Louannec, participà en la reforma de l'ortografia del bretó el 1941 i va dirigir algunes revistes bretones entre 1940 i 1970, d'aparició esporàdica:

  • Studi hag Ober, consagrada a la recerca teològica i a la publicació dels textos litúrgics per a les celebracions religioses en bretó.
  • Kaieroù Kristen
  • Gwerin consagrada a l'edició de reculls folklòrics de cançons bretones populars
  • Ar Bedenn evit ar Vro, però aquestes revistes, publicades principalment entre 1940 i 1970, foren bastant esporàdiques i no tenien base popular.

Publicacions

L'essencial de la seva obra està formada pels seus reculls de poemes com Troellennoù Glas (Les Espirals blaves), Bragerizoù Ene (Les joies de l'ànima), apareguts el 1937 i el 1939 a Gwalarn, grans poemes com « Imram » (« Navegació ») (1941), « Milc'hwid ar Serrnoz » (« La maledicció del crepuscule ») (1946), que ha estat traduït al francès per Armand Robin, i que fou recollit amb altres poemes llevat el « Milc'hwid » el 1949 al recull : Komzoù bev (Paraules vives) reeditat el 1984 per Al Liamm.

El 1949, igualment, « Telenngan d'an teir vertuz »" (« Oda a les tres virtuts »). El 1951, « Kanadeg evit Nedeleg » (« Cantata per Nadal «) reeditat el 1984 per Al Liamm amb « Milc'hwid ar Serrnoz » en un volum amb el títol de Telennganoù. El 1979, « Vijilez an deiz diwezhañ » (« Nocturn del darrer dia »), el darrer i el més profètic dels seus poemes. El 1983, « Va levrig skeudennoù » (« El meu petit llibre d'imatges »). També ha estat autor de nombroses traduccions al bretó de texts grecs dels Evangelis i de texts originals hebreus de la Bíblia en col·laboració amb l'abat Gwilherm Dubourg, amb qui treballà sobre un projecte comú durant molts anys.

Va publicar dos reculls de texts de filosofia a Al Liamm, "Kregin-mor" (Cloïsses marines) 1987, "Dre inizi ar Bed Keltiek" (Per les illes del món cèltic) 1991. També va estudiar la literatura oral i amb Jean-Pierre Foucher publicà un recull de poemes populars de Bretanya (2 toms 10-18, 1977), "Le Brasier des ancêtres" (edició bilingüe).

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9