|
Manuel de Grau
Manuel de Grau i Rigolf (Reus, 1740 - Maspujols, 1827) va ser un militar i terratinent català, germà del jurista Marià de Grau. El seu pare, Josep de Grau, s'instal·là a Reus en casar-se amb Gertrudis Rigolf el 1735, l'hereva del doctor en Dret Manuel Rigolf. Josep de Grau va ser catedràtic a la Universitat de Cervera del 1746 fins a la seva jubilació el 1776. Manuel de Grau seguí la carrera militar, i l'any 1786, quan era tinent del Regiment de Dragons de Sagunt, es casà amb Maria Engràcia de Pujol i de Rosselló, filla i hereva de Melcior de Pujol. Per haver-se casat amb la pubilla de Cal Pujol, va haver de fixar la residència al poble de Maspujols, cosa que no li va impedir ser alcalde de Reus el 1803 i 1804.[1] L'historiador reusenc Andreu de Bofarull diu que en el seu mandat, caracteritzat per la manca de feina i per la desaparició quasi absoluta del comerç degut als conflictes amb Anglaterra, va organitzar un repartiment gratuït de pa a tota la població i va encetar una política d'obres públiques. Es va urbanitzar el Passeig del Seminari, avui Passeig de Mata, davant de l'edifici del Seminari de Reus, es va instal·lar una font a la Plaça del Castell i una altra a l'interior de l'església Prioral de sant Pere, i es va començar el trasllat del cementiri que fins llavors estava al Fossar Vell als terrenys espaiosos de davant de l'Ermita del Roser.[2] Al cap d'uns anys, durant la Guerra del Francès va organitzar grups armats de resistència a l'invasor, que van actuar amb certa eficàcia a les serres de la Mussara i de Prades. Un fill seu, Josep de Grau i de Pujol, va prendre partit per l'infant Carles Maria Isidre de Borbó a la Primera Guerra Carlina, i organitzà, per defensar-lo, amb els seus jornalers i altres veïns de Maspujols, una partida que després d'anar uns mesos pel seu compte, es va unir a la comandada per Llarg de Copons.[1] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||
